Sempre en català?

Deia una recent campanya de Política Lingüística que “M’ho pots dir en català”, apel·lant a la necessària defensa de l’idioma que han d’exercir els qui el parlen. El debat sobre l’idioma ha estat més viu que mai amb la recent aprovació de la nova Llei del català, amb un ampli consens parlamentari, només trencat per Andorra Endavant. Però què passa quan l’interlocutor se’ns dirigeix en castellà o en francès? Responen aquesta pregunta polítics i representants de l’àmbit empresarial, cultural i esportiu. N’hi ha alguns que prioritzen la perseveració del català com una defensa d’identitat nacional i n’hi ha d’altres que adopten una postura més pragmàtica d’adaptació a les necessitats de l’interlocutor, diferenciant entre residents i turistes. Tota aquesta varietat de perspectives reflecteixen la complexitat del debat lingüístic i la diversitat d’idiomes que conviuen al país.

1. Quan algú s’adreça a vostè en castellà, en quin idioma respon, en castellà o en català?

2. Quan algú s’adreça a vostè en francès, en quin idioma respon, en francès o en català?

MÒNICA BONELL, Ministra de Cultura

1. /2. Normalment sempre m’adreço i responc a tothom en català. Si no m’entenen, canvio d’idioma. Si és algun turista, entenc que no coneix la nostra llengua, llavors intento parlar en la seva.

CARLES NAUDI, President del grup de CC

1. / 2. Sempre em comunico en català. Tot i que si identifico clarament que són turistes, m’hi dirigeixo en la seva llengua.

JORDI JORDANA, President del grup de DA

1. Depenent de la situació; si és algú que ve de fora, li parlaré en castellà per educació. 

2. Si em parlen en francès, li respondré en francès. Si és resident, llavors en català. Cal ser una mica flexible.

JUDITH CASAL, Presidenta del grup del PS

1. Abans canviava d’idioma, ara miro de sostenir el català, però de vegades tinc el reflex de canviar.

2. Si algú em parla en francès, suposo que és un turista, llavors li responc en el seu idioma.

CARINE MONTANER, Presidenta del grup d’AE

1. / 2. Depèn de cada casuística. Som un país d’acollida, amb més de 100 nacionalitats, i sempre s’ha adaptat a l’idioma de la gent. Defensem la llengua, però pensem que cal donar facilitats.

CERNI ESCALÉ, President del grup de Concòrdia

1. Responc en català sempre que jo sigui el client d'un establiment comercial o estigui rebent un servei pel qual pago. 

2. Amb amics i coneguts acostumo a parlar en català, excepte si una altra llengua facilita la comunicació. En aquest darrer cas sovint alterno el català amb el castellà i el francès. No faig diferència entre aquestes dues darreres llengües. 

VICTOR PINTOS, Conseller no adscrit

1. Quan algú em parla en castellà, ho faig en la mateixa llengua. Una altra cosa és l’atenció al públic, que ho faig en català.

2. Si és en francès, faig l’esforç, perquè és bastant limitat.

GERARD CADENA, President de la CEA

1. / 2. Depèn d’on sigui: si soc a Espanya, respondré en castellà; si soc a Andorra, ho faré en català. Si soc a França, respondré en francès.

ANA CEREZO, Assoc. comerciants centre històric

1. Si em parlen en castellà, puc mantenir un diàleg fluid, perquè és la meva llengua materna.

2. Si em parlen en francès o un altre idioma, intento expressar-me en la llengua en què em parlin.

JUANMA CASERO, Actor i director teatral

1. Acostumo a respondre en català. Intento fer pedagogia, excepte si és una persona de fora.

2. En francès no hi responc, perquè no sé parlar-lo.

MARIA CUCURULL, Presidenta de Cultura Activa

1. Sempre responc en català, és la meva llengua i la del país.

2. En el cas del francès, si veig que és un turista, intento respondre en la seva llengua.

CERNI CAIRAT, Cònsol major de Sant Julià

1. / 2. A Andorra, en català, és part de la nostra identitat. Dirigir-me en català a la gent resident que no el parla és una qüestió d’educació, permet conèixer la llengua i aprendre-la.

SERGI GONZÀLEZ, Cònsol major d’Andorra la Vella

1. / 2. En castellà, per respecte, i sempre demano si podem parlar en català. De la mateixa manera quan em parlen en francès.

MARIA DEL MAR COMA, Cònsol major d’Ordino

1. / 2. Acostumo a respondre en la llengua en què se’m dirigeixen, per educació i com a mostra d’empatia cap a l’interlocutor. La llengua amb la qual em dirigeixo a la gent a Andorra és en català.

JORDI ALCOBÉ, Cònsol major de Canillo

1. / 2. Als comerços i als residents de fa temps, en català. Si és turista o resident de fa poc temps, en castellà o en francès.

LAURA MAS, Cònsol major d’Encamp

1. / 2. A la gent que no conec acostumo a respondre-li en la llengua en què se’m dirigeixen, i a les persones que conec normalment, en català. És una gran notícia i un pas endavant l’aprovació de la Llei.

EVA SANSA, Cònsol major de la Massana

1. Intento reconduir la conversa cap al català, però si no m’entenen, canvio al castellà.

2. Tinc més tendència a passar-me d’idioma perquè interpreto que no m’entenen.

ROSA GILI, Cònsol major d’Escaldes

1. Si és del país, en català i, si veig que no m’entén, canvio d’idioma.

2. Normalment, en francès. És una casuística diferent, però si és resident, intento fer entendre la importància d’aprendre l’idioma.

JOSEP MARIA MAS, President de la Cambra

1. Acostumo a respondre en català. Si són turistes, els responc en castellà.

2. Contesto en francès. Si treballen d’atenció al públic, els responc en català, ja que són andorrans o residents.

JEAN MARC FLAUX, President de la Federació de Rugbi

1. Sempre contesto en català, a la Federació tots els educadors utilitzem aquesta llengua.

2. També responc en català.