ATENCIÓ SANITÀRIA

L’hospital crea un nou equip per fomentar l’ingrés a domicili

El SAAS vol impulsar abans de l’estiu els ingressos domiciliaris introduint-los a l’àrea de medicina interna amb un equip amb metge i infermera

L’hospital impulsa una nova estructura amb una capacitat de 10 ingressos domiciliaris .

L’hospital impulsa una nova estructura amb una capacitat de 10 ingressos domiciliaris .Fernando Galindo

detail.info.publicated
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

L’hospitalització a domicili és un projecte que es va anunciar fa tres anys i que ha tingut una evolució desigual. És un recurs que el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) apunta que està especialment implantat a la Unitat de Cures Pal·liatives, que tracta pacients amb malalties incurables; que ha tingut poca incidència en el servei d’envelliment i salut adreçat a usuaris majors de 65 anys, i que ara es vol impulsar a medicina interna. Són les tres grans àrees sanitàries a les quals està focalitzada aquesta alternativa a l’ingrés hospitalari tradicional que el SAAS continua treballant per potenciar i estabilitzar, però que té dos grans condicionants que han influït en el seu desenvolupament: la disponibilitat de personal sanitari que se n’ocupi i la necessitat que el malalt tingui el suport d’un cuidador al domicili per acollir-se a aquesta opció assistencial.

La informació facilitada per SAAS apunta, sobre les cures pal·liatives a domicili implantades ja fa anys, que “l’estem potenciant i la previsió és augmentar el nombre d’ingressos, que l’any passat van ser 19”. En paral·lel, es vol instaurar l’hospitalització a domicili per a pacients de medicina interna i fer-ho abans de l’estiu “amb una capacitat màxima de 10 ingressos” i un equip mèdic i d’infermeria que garanteixi l’atenció els 365 dies de l’any. El facultatiu, “en principi”, seria compartit amb la unitat de pal·liatius, però no el personal d’infermeria, que seria propi de cada servei. I estarien lligats quant a terminis d’implantació els ingressos fora de l’hospital de pacients de medicina interna i la voluntat de potenciar l’atenció a la malaltia incurable al domicili de qui la pateix.

El circuit de funcionament, pel que fa a la medicina interna, apunta que “els ingressos es podran fer des d’urgències, des de planta d’hospitalització per escurçar l’ingrés hospitalari o bé des del domicili en cas de pacients crònics exacerbats i a petició del metge referent”. Quant a les patologies que es podran atendre, el SAAS n’apunta alguns exemples: malalties que precisen tractament antibiòtic prolongat; patologies cròniques que s’hagin aguditzat, com ara de tipus respiratori, cardíac o d’altres malalties agudes com ara infeccions de ronyó o la pell; i també es pensa per fer alguns seguiments postoperatoris com ara els de ferides amb cures complexes i el tractament del peu diabètic, una de les complicacions derivades d’aquesta afecció.

L’hospitalització a domicili també és un recurs adreçat i en funcionament per a pacients adscrits a l’àrea d’envelliment i salut, majors de 65 anys, amb diferents patologies cròniques i d’altres associades a l’edat avançada que pateixen descompensacions del seu estat per factors com ara processos infecciosos i inflamatoris. Són pacients que, segons el SAAS, generalment es deriven des del servei d’urgències, però “durant l’últim any, s’ha observat una baixa incidència dels casos, principalment per limitacions estructurals del servei i perquè molts dels pacients potencialment admesos no comptaven amb el suport d’un cuidador a domicili, el qual és un criteri d’exclusió”. Ara, apunten, es fan canvis per tal que a partir del setembre puguin créixer els pacients atesos. La previsió amb què va néixer el projecte va ser que entre el 15 i el 20% dels pacients que ingressen al centre sanitari podrien beneficiar-se –amb el seu vistiplau– del nou dispositiu.

UN SERVEI QUE BENEFICIA AL PACIENT I ESTALVIA COSTOS AL SISTEMA SANITARI

L’ingrés a domicili pretén alliberar llits a l’hospital ocupats per pacients que no necessiten aquesta estructura sempre que se’ls pugui garantir l’atenció sanitària a casa. L’administració sanitària hi surt guanyant, perquè té més disponibilitat de recursos i pot evitar episodis de sobreocupació als centres sanitaris i perquè això es tradueix també en un estalvi de costos econòmics. Però també és un benefici per al pacient, que no s’ha de sotmetre a les estrictes rutines d’un hospital, gaudeix de més intimitat i evita el risc de contreure infeccions associades a l’estada hospitalària. Són el reguitzell de beneficis que apunten els gestors sanitaris per tal de defensar aquesta alternativa i els que van expressar al seu dia el llavors ministre Joan Martínez Benazet i qui liderava el SAAS, Josep Maria Piqué, en presentar el projecte. Piqué, de fet, va posar dades i va xifrar l’estalvi en costos en un 40% respecte a l’hospitalització tradicional, una despesa menor que a Andorra també beneficia el pacient que s’ha de fer càrrec del 10% del copagament. Però a hores d’ara l’hospital continua intentant maximitzar l’alternativa.
tracking