Entrevista a Diari TV
Mònica Bonell alerta que es castigarà per incomplir la llei del català
Bonell destaca la implicació de tots els serveis d’inspecció de l’administració per ser efectius amb la capacitat sancionadora
La ministra de Cultura i Esports, abans de l’inici de l’entrevista.
El Consell General vota dijous el projecte de llei de la llengua pròpia i oficial després d’un intens debat en comissió parlamentària que ha derivat en un notable consens: tindrà el suport dels grups de la majoria i també de Concòrdia i el PS. La ministra de Cultura, Mònica Bonell, va comentar ahir a l’espai Parlem-ne, de Diari TV, els aspectes principals d’una normativa que ha aconseguit efectes notables molt abans d’entrar en vigor amb la multiplicació de la demanda per assistir a cursos de català, perquè per primer cop s’associa la renovació del permís de residència a l’obligatorietat de tenir coneixements de l’idioma oficial. “L’esperit és protegir la nostra llengua pròpia, que és signe d’identitat i sobirania”, va manifestar la titular de Cultura. El treball de modificació de la normativa (la vigent és del 1999) ha tret a la llum que en tots aquests anys no s’ha castigat mai una infracció. Una anomalia que s’acabarà. “Ha de ser igual l’incompliment de la norma lingüística que el de qualsevol altra norma”, va defensar Bonell.
“L’esperit és respectar la nostra llengua pròpia, que és signe d’identitat i sobirania”
La ministra no va voler entrar a valorar la laxitud que hi ha hagut fins ara. Però va referir-se als recursos, perquè fins a la data l’acció sancionadora és de Política Lingüística i un cop entri en vigor la nova llei serà una tasca compartida. “Tots els departaments que tenen inspectors hauran de tenir en compte la normativa lingüística” i, per tant, qui s’ocupi d’aquestes funcions en àrees com sanitat, medi ambient o comerç haurà de fer la respectiva constatació si troben que, per exemple, un establiment de restauració no té menú en català. “Canvia molt respecte a com ho estem fent fins ara”, va afirmar la titular de Cultura, que també va defensar l’import de les sancions, que poden arribar als 60.000 euros en cas que es tipifiquin com a molt greus. Bonell va puntualitzar que les lleus poden ser des d’una amonestació fins a una multa de fins a 1.200 euros, quan la Llei del comerç fixa 1.200 euros de multa d’entrada.
El ministeri ha hagut de fer front a la punta de demanda per inscriure’s als cursos de català tan bon punt es va conèixer que el projecte de llei associaria el permís de treball a acreditar uns coneixements mínims de l’idioma. Però el requisit serà efectiu a partir del 2025 –després de l’aprovació de la llei es preveuen sis mesos per tenir enllestit el reglament d’aplicació– i fins del 26 d’abril del 2026 les persones afectades que són les que tramitin la primera renovació del permís de residència i treball hauran d’acreditar el seguiment del curs que s’organitzi –de 30 hores– si és que òbviament no tenen coneixement de la llengua. A partir de llavors s’instaurarà l’obligatorietat d’obtenir la titulació oficial: A1 per la primera renovació i A2 per a la segona. Un canvi respecte al projecte de llei inicial, que únicament reflectia l’obligatorietat del curs. Però Bonell va defensar que tant una com altra titulació “són coneixements molt bàsics i creiem que tothom pot arribar-hi”, i es va mostrar confiada que siguin mínims els casos que no superin la prova i perdin l’autorització.
Un altre canvi fruit del tràmit parlamentari és que estaran afectats tots els permisos de residència i treball, també youtubers i creadors de contingut, esportistes o fronterers. La titular de Cultura va explicar que havien estat més conservadors en un inici perquè “quan vam començar a treballar la proposta pensàvem que ens faltarien les eines i no podríem donar la formació a tots els permisos. Ens volíem donar un temps”. El text, de fet, dona aquest temps a l’administració perquè la generalització no arribarà fins al 2029 i llavors, si és que s’acaba validant l’acord d’associació, la tipologia d’autoritzacions de residència es reduirà a tres. Amb la qual cosa el Govern ho veu factible. “No és una mesura restrictiva, és perquè tothom s’integri al país”, va defensar la màxima responsable de Cultura.
La titular de Cultura també va destacar de la normativa que totes les institucions del país, també comuns i Consell, estaran implicades per garantir que la llei es compleixi, quan fins ara la tasca ha recaigut, únicament i exclusivament, en Política Lingüística. Dos organismes específics, la junta de coordinació i el consell nacional per la llengua, vetllaran per la implementació. El primer serà més de caire administratiu, però en el segon també participarà el teixit social. Bonell va apuntar que cada tres anys es farà una avaluació de l’impacte de la llei i si calen o no canvis. I va assegurar que vetllaran per minimitzar l’ús de l’anglès per anomenar esdeveniments: “Andorra Tasta és igualment atractiu [que Taste], és un debat que intentarem defensar.”