JUSTÍCIA 

El Tribunal Constitucional obre la porta del ‘cas BPA’ a Veneçuela

El país sud-americà serà part actora civil en el judici per l’espoli a PDVSA

Petróleos de Venezuela

Petróleos de Venezuela

detail.info.publicated
Ignasi de Planell / P.M.V. / G.C.
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

La República Bolivariana de Veneçuela serà part actora civil o perjudicada en el judici que s’ha de celebrar per l’espoli milionari a la companyia Petróleos de Venezuela (PDVSA) a través de comptes de Banca Privada d’Andorra (BPA). Així ho ha decidit el Tribunal Constitucional, que ha donat la raó a l’estat veneçolà, que va presentar el 8 de gener passat un recurs d’empara en aquesta instància després que el Tribunal Superior denegués la petició del país sud-americà de ser part en el judici i que confirmava les sentències del Tribunal de Corts i de la Batllia dictades en aquest mateix sentit.

El Constitucional considera que s’ha vulnerat el dret de Veneçuela a l’accés a la jurisdicció, reconegut en l’article 10 de la Carta Magna, i mana retrotreure les actuacions davant la Batllia i, per tant, que el recurrent sigui restituït en la condició de part actora civil. Aquest fet no comporta l’anul·lació de les actuacions practicades ja però respecte a les quals la nova part actora civil pot demanar el que al seu dret convingui, recull la sentència.

Treballadors de Petróleos de Venezuela.

Treballadors de Petróleos de Venezuela.

La representació processal de les autoritats veneçolanes al·legava la vulneració del dret a la jurisdicció, en els seus vessants del dret a la defensa, a obtenir una decisió fonamentada en dret i a un procés degut per no permetre que poguessin participar en el procés penal.

La causa penal, que forma part dels procediments iniciats en el marc de la investigació del dossier de BPA, se segueix contra 35 persones que haurien participat en el frau a PDVSA d’uns 2.000 milions de dòlars dipositats en comptes de l’entitat intervinguda.

NEGATIVA DEL GOVERN

L’aute del Tribunal Constitucional, al qual ha tingut accés el Diari, posa en relleu la negativa que Bolívia fos part actora civil o perjudicada en el judici que van expressar el Govern, la fiscalia i la representació processal de BPA. També es van negar que pogués participar en el judici bona part dels processats en aquesta causa. Entre ells, mandataris veneçolans com Diego Salazar, Javier Alvarado Ochoa i Luís Mariano Rodríguez Cabello, i treballadors de BPA amb càrrecs de responsabilitat com Xavier Mayol, Jordi Guimo i Cristina Lozano.

VENEÇUELA, LEGITIMADA

En la seva sentència, els magistrats del Tribunal Constitucional afirmen que no hi ha dubte que en aquest cas la República Bolivariana de Veneçuela està legitimada per ser part en la causa per exercir l’acció civil perquè compleix el requisit de persona jurídica legalment constituïda i es poden aplicar els precedents en casos acceptats pel Tribunal Europeu dels Drets Humans.

El país sud-americà havia reclamat el 7 de febrer del 2019 ser part en la causa penal oberta per la Batllia per blanqueig de diners derivat d’uns comportaments presumptament delictius de funcionaris d’aquell Estat relacionats amb l’empresa petroliera.

Inicialment la Batllia va acceptar la petició, però va demanar que havia de definir l’objecte de la reclamació del perjudici que havia patit, i el 25 de novembre del 2022 va decidir inadmetre com a part la República Bolivariana de Veneçuela i les instàncies judicials superiors van ratificar la decisió, recorreguda pel país sud-americà.

La sentència del Tribunal Constitucional considera “extemporanis per prematurs” els autes judicials que denegaven la petició de l’Estat veneçolà perquè apel·laven a l’article 18 del Codi de procediment penal i afirmaven que estableix que la part civil s’ha de limitar a reclamar i acreditar els danys o els perjudicis patits per l’eventual delicte i, si es desentén d’aquestes funcions i passa a ocupar-se d’altres menesters, pot ser expulsada del procediment. I aquesta situació encara no s’ha produït.

La representació processal de Veneçuela argumentava en el recurs d’empara, seguint la jurisprudència internacional, que impedir a una víctima demanar a la jurisdicció competent de ser rescabalada dels danys i perjudicis soferts a causa d’una infracció penal atempta contra el dret a la jurisdicció. I que el fet que un Estat sigui actor civil en una causa en un altre Estat no atempta de cap manera contra la sobirania d’aquest.

Els lletrats de Veneçuela recalcaven en el recurs que havia d’estar legitimat com a part per poder formular la reclamació civil i determinar la naturalesa i la configuració del perjudici produït.

tracking