PROJECTET DE LLEI DE L'HABITATGE
Els comuns aliens a DA se senten marginats
Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i Sant Julià lamenten haver quedat al marge d’unes mesures que els afecten
Andorra la Vella i Escaldes, parròquies que estarien ‘marginades’
La futura llei d’habitatge i creixement sostenible ja està fent parlar molt. Al Govern li està caient una pluja de crítiques no tan sols pel contingut, sinó per les formes, retrets que tenen l’origen en partits que no es troben a la majoria.
Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria són tres parròquies amb una població important i un sector immobiliari de molt pes. Els tres cònsols van coincidir a retreure a l’executiu l’absència de comunicació i haver-se assabentat de mesures tan contundents després de la roda de premsa del cap de Govern, Xavier Espot. Sergi Gónzalez, molt breu, va lamentar que la informació “és la de la pàgina web de Govern”. El conseller d’Habitatge de la capital, Marc Torrent, està analitzant-la i en els pròxims dies la ministra d’Economia i Habitatge, Conxita Marsol, “ens explicarà els detalls del projecte”.
Rosa Gili, Cònsol d’Escaldes
Més contundent es va mostrar Rosa Gili, per a qui s’ha fet un projecte de llei “sense consultar-ho amb unes institucions que són importants. No he vist la llei, però pel que he pogut llegir toca qüestions que també tractem dins de les nostres competències, com ara els allotjaments turístics, les plusvàlues i, en general, la política urbanística i d’ordenament del territori”. La cònsol va remarcar que entre el Govern i el Consell General hi ha una interlocució fluida, i cal més comunicació amb els comuns. “Ara tot depèn de la voluntat de les persones, de la relació que tinguis amb els ministres”, va apuntar.
Cerni Cairat, Cònsol de Sant Julià
Cerni Cairat va mantenir un discurs similar. Tot i destacar que el comú lauredià està obert a col·laborar, va mostrar-se decebut per la falta de comunicació en un afer “que ens afecta”. Cairat va esmentar l’impost de transmissions patrimonials (ITP), “que incideix sobre les finances comunals” i, especialment, va incidir a recordar que en matèria d’habitatge, “tot i que fallin les formes”, els comuns estan disposats a col·laborar.
Els tres cònsols van preferir no fer valoracions més aprofundides sobres les mesures fins que disposin del projecte de llei.
Maria del Mar Coma, cònsol d’Ordino, va defensar la necessitat d’adoptar mesures davant una problemàtica “molt sensible i sobre la qual la ciutadania esperava una resposta”. Coma va admetre que havia estat informada pel Govern i la majoria, i va reconèixer que decisions com la dels allotjaments turístics tenen poca repercussió a la parròquia.
També ahir Andorra Endavant va moure de nou fitxa i va anunciar la seva predisposició a anar al Tribunal Constitucional, per a la qual cosa necessita el suport d’altres consellers –cal una cinquena part de la cambra parlamentària i ara per ara només sembla factible el suport del PS. En un comunicat, el grup parlamentari expressa el desig d’anar a la justícia si el Govern no rectifica la seva trajectòria i no elimina les mesures considerades excessivament intervencionistes i contraproduents.
El partit liderat per Carine Montaner insisteix en les “conseqüències nefastes” dels principis de la nova llei plantejada pel Govern, que qualifica de susceptible de girar-se contra els seus objectius inicials, i també subratlla que la llei infringeix el dret a la propietat, la qual cosa justificaria llavors una acció judicial.
CASAl: "CALDRIA CONSTRUIR MÉS DE DOS HABITATGES AL DIA"
El portaveu de l’executiu, Guillem Casal, va assenyalar que s’hauria de tendir cap a un creixement digerible i a un ritme assumible. Les dades de creixement demogràfic de l’any passat es van tancar amb un “creixement del 4%, que representa que cada dia hauríem de construir més de dos habitatges al nostre país només per donar resposta aquest creixement demogràfic”, va precisar.
El ministre es va mullar sobre la sortida d’Andorra Endavant i del PS de la taula de treball del projecte de llei pel creixement sostenible i el dret a l’habitatge. “Han sortit per la crítica de com s’ha actuat en la forma i no pel fons de la qüestió”, va al·legar. El ministre va insistir que el PS i AE es van mostrar molestos “per les formes de la situació, però no han fet una crítica sobre el fons i, per tant, entenc que els convé i que estan d’acord amb les mesures que hem impulsat”. El polític va exposar que als grups parlamentaris els van anunciar les mesures abans i que fins i tot hi va haver debats i preguntes.
Casal es va mostrar sorprès sobre les declaracions de Concòrdia, ja que el grup va comentar que el projecte pot generar un efecte crida a inversors i constructors estrangers abans que entri en vigor la normativa. “Quan ells impulsen una proposta legislativa no fan efecte crida i quan ho fa Govern resulta que sí”, va criticar.
El portaveu va defensar la mesura sobre els apartaments turístics, molts dels quals poden quedar-se sense llicència. Casal va posar d’exemple la població de Canillo: “Si mirem la població l’any 2021 i la del 2023, veureu que s’ha incrementat en més d’un 27%, per tant, no és un impediment pujar a viure a Canillo”. Casal va destacar que la parròquia gaudeix dels mateixos serveis que qualsevol altra perquè hi ha negocis, serveis i s’hi pot viure còmodament. I va afegir que Canillo “és la parròquia que en els darrers dos anys ha crescut més”.