NOMENAMENT D'UN NOU MEMBRE

Malestar per la 'intromissió' en la tria de magistrat del TC

Rousseau, que acaba el seu mandat, proposa dos juristes gals amb l’argument que s’ha de mantenir la paritat entre francesos i espanyols

Visita del Tribunal Constitucional al Consell General, l'any passat.

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El Govern no aconsegueix presentar una terna per a magistrat al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg per substituir Pere Pastor, que acaba el seu mandat a l’octubre, mentre que al Consell General es té clar que Pastor s’ha de convertir en magistrat del Tribunal Constitucional, malgrat la no tan subtil pressió de Dominique Rousseau, que intenta convèncer els parlamentaris que Pastor no és un bon candidat perquè trencaria la paritat existent actualment, encara que no sempre ha estat així, com insisteix el jurista francès.

Rousseau va demanar reunir-se el passat dia 12 amb els diferents grups parlamentaris per exposar la seva opinió sobre la necessitat de mantenir la paritat entre espanyols i francesos i alhora suggereix només dos candidats que, a parer seu, compleixen amb les condicions idònies per convertir-se en els seus successors: Jordane Arlettaz i Xavier Philippe.

Consellers i sindicatura reconeixen en privat que no els agraden aquestes interferències de Rousseau, perquè pertany exclusivament al Consell General nomenar el futur magistrat del Constitucional. Fonts properes al grup majoritari donen per fet que serà Pere Pastor, actualment magistrat al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. El fet que acaba el seu lligam a l’octubre i que Rousseau ho fa aquest mes no és vist com un impediment, encara que el TC es quedarà amb tres magistrats i si, per qualsevol eventualitat, un d’ells tingués un problema, el Constitucional no pot funcionar amb només dos membres.

Les fonts, ben informades, asseguren que Pastor ja s’ha compromès a convertir-se en el primer magistrat andorrà al TC, i fins i tot està disposat a renunciar al càrrec a Estrasburg abans de temps per fer més curt aquest període transitori. Aquesta marxa avançada li suposarà un perjudici econòmic, perquè la remuneració que percep a l’organisme internacional supera, i de llarg, la que rebrà a Andorra.

Malgrat aquest convenciment, Rousseau segueix insistint, amb cert suport de l’ambaixador de França, Jean-Claude Tribolet, que comparteix la tesi de l’encara magistrat del TC. Hi ha qui es refereix a lobby per influir en el Consell General, perquè també apunten com a aliat el director del gabinet del representant personal del copríncep francès, Robert Mauri, però només un fet inesperat canviarà la decisió quasi ferma del Consell General.

A París, Rousseau va entregar a Mauri la trajectòria professional dels dos aspirants que proposa per ocupar el càrrec. El jurista francès acaba l’etapa amb certa controvèrsia pels seus hàbits quan viatja a Andorra per motius professionals.

Rousseau tampoc va veure amb bons ulls el nomenament de Jean-Yves Caullet com a president del Constitucional. Va objectar que no disposa de la carrera de dret, tot i que la seva etapa en l’Andorra postconstitucional va ser molt ben valorada i és un expert que coneix al detall el país i les seves institucions.

A banda de Caullet i Rousseau, el TC està integrat per Josep Delfí Guàrdia i Joan Manel Abril. Es compon de quatre membres, que tenen el títol de magistrats constitucionals, són designats un per cadascun dels coprínceps i dos pel Consell General d’entre persones de reconeguda experiència jurídica o institucional. El mandat té una durada de vuit anys, i no és renovable per períodes consecutius. Segons el torn rotatori establert per la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, cada dos anys cessa un dels magistrats constitucionals i és substituït per un altre, designat pel mateix òrgan que va elegir el cessant, com és el cas de Rousseau.

DIFICULTATS PER AL JUTGE D'ESTRASBURG

El Govern no aconsegueix formar la terna per presentar al Tribunal d’Estrasburg, d’on hauria de sortir la persona que substitueixi Pere Pastor. L’executiu haurà d’allargar per tercer cop el termini i fer una quarta convocatòria per presentar tres candidats. En un dels edictes només s’hi va presentar la magistrada del Tribunal de Corts, Canòlic Mingorance. Divendres passat va finalitzar el termini d’aquesta tercera convocatòria i Estrasburg exigeix tres noms per poder triar el nou magistrat andorrà.

tracking