“Les petites editorials promouen la ciència-ficció”

És un aficionat a la ciència-ficció i la fantasia des de molt petit. El 2007 va tenir la inquietud de crear les TerCat, tertúlies catalanes, i la seva premissa va ser descentralitzar-les de les grans ciutats i poder desenvolupar-les en més llocs. Li encanta viatjar i llegir.

Com descriu la literatura especulativa?

Té un component que és primordial per a mi que és la imaginació. Si especules vol dir que no saps què passarà; per tant, has d’imaginar-t’ho, sigui cap a bé o cap a malament. Normalment va cap a malament, perquè si no hi ha conflicte no hi ha història. Especular, realment, és una de les millors definicions de ciència-ficció, tant en el pla social com tècnic. És un error pensar que la ciència-ficció només parla de màquines diferents noves o de ciència. També hem de parlar del factor social: fa 40 anys si parlaves d’un implant al cap era ciència-ficció i actualment ja es pot fer. La societat pot variar molt sense que hi hagi cap mena de canvi tecnològic.

Per què va decidir portar la presidència de la Societat Catalana?

Quan vaig entrar a la Societat Catalana com a membre, les persones que estaven al capdavant eren supervàlides, l’Antoni Munné-Jordà és un escriptor increïble i segurament la persona que en sap més, de ciència-ficció catalana. Però van pensar que feia falta un canvi generacional, jo era més jove i tenia més energia, i em van dir: “Va, Eloi, posa-t’hi tu”, i vaig acceptar.

Com valora l’impacte de la creació del premi Bagaleu en el gènere de la ciència-ficció?

Sempre molt positivament. Qualsevol premi dedicat a la ciència-ficció i la fantasia, a més en català i amb un aire seriós de voler promoure el debat sobre el canvi climàtic, és genial. Aquest premi, quan els llibres surtin publicats, no només servirà per als adults, sinó també per als estudiants i universitaris per debatre sobre el canvi climàtic. Qualsevol història que reflecteix una vivència, encara que sigui exagerada, ens pot ajudar. I una de les eines de la ciència-ficció és que és el gènere que et fa meditar més sobre el futur.

Quina diferència hi ha entre la ciència-ficció i la fantasia?

Les unim perquè totes dues especulen, però la ciència-ficció sempre et dona una explicació raonable de com passa allò, encara que no tinguem la ciència per fer-ho. En canvi, en la fantasia, la seva explicació és la màgia i, per tant, no existeix.

Quins són els seus autors de referència de la ciència-ficció i la fantasia?

Un dels meus actors catalans és el Marc Pastor. També m’agraden el Jordi de Manuel i la Carme Torres. Si parlem d’autors clàssics catalans, hem de dir Manuel de Pedrolo. I òbviament, si hem de parlar de dos estrangers, hem de mencionar els pilars indiscutibles que van assentar bona part de la ciència-ficció i la fantasia, com Tolkien i Isaac Asimov. En el meu cas, em vaig aficionar a la fantasia llegint El hòbbit, de Tolkien.

Per què la 61a edició del TerCat se celebra a Andorra?

Aquest Nadal vaig parlar amb quatre o cinc andorrans i els va semblar bé. Sempre busquem un lloc on la gent ens vulgui.

En quin moment es troba la literatura de ciència-ficció i fantasia?

Està en un moment àlgid, la gent s’ha acostumat a consumir ciència-ficció de manera normal i tenim petites editorials que s’han dedicat a promoure el gènere. Perquè les grans editorials quan treuen una novel·la de ciència-ficció no ho diuen perquè tenen por que la gent no la compri.