Una pensió de 15 euros

La casuística de cadascun dels dos centenars de beneficiaris afectats per la regularització de les pensions d’invalidesa de tipus 1, les que permeten seguir treballant, un cop la CASS ha constatat la falta d’un control sistemàtic per garantir la seva adequació al que dicta la llei, tindrà múltiples particularitats. El Diari ha tingut accés al cas concret d’una de les treballadores pensionades, amb una prestació reconeguda des de l’any 2018 que ha estat des de l’inici un complement salarial d’un centenar i escaig d’euros, però que ara s’ha convertit en una prestació de 15,11 euros mensuals un cop la CASS ha comprovat que és el que li correspon, fent la resta entre el sou mitjà que ha percebut els darrers dotze mesos fruit de la seva feina i el sou mitjà que havia percebut en el decurs de l’any abans de patir la patologia invalidant, actualitzat amb l’IPC.

És el que diu fil per randa l’article 172.2 de la Llei de la CASS amb relació a aquestes pensions, que es calculen de manera que “la quantitat resultant no sigui superior al salari global mensual mitjà, revalorat d’acord amb l’IPC, que rebia abans de constatar-se la patologia que ha resultat invalidant”. En el cas d’aquesta treballadora, 979 euros el 2018. Llavors, per una patologia invalidant al braç, se li va reconèixer una discapacitat de poc més del 60% que podia compatibilitzar amb la feina. Ha seguit treballant al mateix sector, el de la neteja, però sense arribar a les 40 hores setmanals. La filla, que ha explicat el cas al Diari, exposa les dificultats del reciclatge laboral de persones que com la seva mare tenen uns cinquanta anys i que implica que segueixin treballant en el mateix malgrat els problemes físics, però es queixa especialment de la injustícia que considera que traspua l’article 172.2, que implica rebre una pensió sobre la base d’uns ingressos que per motius diversos poden ser inferiors a l’historial laboral anterior. “Abans de la invalidesa potser no tenies un bon sou o feies menys hores per qüestions familiars”, exposa. En el cas de la mare apunta que havia treballat per a una empresa de neteja que paga en funció de les hores que estàs materialment treballant, però no comptava els desplaçaments tot i que s’hagués de netejar més d’un lloc el mateix dia i, per tant, passar temps en trajectes. La conseqüència eren menys hores retribuïdes i un sou baix. La pensió mensual mitjana del darrer any –abans de la regularització– ascendia a 166 euros, que suposava –amb el salari fruit del treball– 1.309 euros mensuals. Una quantia superior al seu topall revalorat, que arriba als 1.152 euros. D’aquí que la prestació hagi estat suspesa i recalculada a 15,11 euros mensuals.

La solució que s’ha donat als beneficiaris és la de demanar alguna prestació social, especialment els que com ella no arriben al sou mínim. En el seu cas hi ha d’altres ingressos a la llar i la cobertura sanitària la té com a beneficiària de la parella. Però el que reclama la família és un model més just i que la solució no hagi de passar per acudir al sistema de protecció social. Ara per ara, segons la informació facilitada per la CASS, són set els afectats per la regularització que han demanat el suport d’Afers Socials.