Canvis poblacionals

El col·lectiu de residents argentins es dobla en un any

Entre el 2022 i el 2023, les persones provinents de l’estat sud-americà van augmentar fins als 2.755 habitants al país

Edifici del servei d'Immigració.Fernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La població argentina és la nacionalitat que va incrementar més entre el 2022 i el 2023 al país. De fet, entre aquest interval d’un any la xifra es va duplicar. Segons dades del departament d’Estadística del Govern, el 2022 hi havia comptabilitzades 1.374 persones provinents de l’Argentina, mentre que l’any passat la xifra es va enfilar fins a les 2.755. Es tracta de la pujada més gran respecte les altres nacionalitats que van conviure l’any passat en el territori, ja que l’augment va ser de 1.381 persones.

Precisament, la presència de ciutadans d’aquest estat sud-americà ha anat incrementant des del 2010. En aquella època només eren 610 persones, per la qual cosa, en tretze anys, han arribat 2.153 argentins més.

La doctora en geografia Maria Jesús Lluelles comenta que aquest volum s’explicaria perquè allà “estan malament econòmicament i les condicions aquí a Andorra els són una bona alternativa”. L’alta inflació dels darrers anys ha provocat que molts joves emigrin cap aquí i el sector terciari en seria la principal destinació. Ocupen sobretot llocs de treball relacionats amb el turisme i a les estacions d’esquí. “Comencen com a temporers, fan xarxa entre ells i uns acaben portant els altres”, comenta Lluelles, que acaba afegint que “segurament els resulta un país atractiu”.

Un altre factor que els ha permès establir-se és la flexibilització dels permisos que s’ha anat implementant. Abans, com a extracomunitaris ho tenien més complicat per obtenir un permís de residència i treball ordinari. Ara, només havent treballat una temporada ja poden aconseguir una autorització anual.

Aquestes xifres contrasten amb les d’altres indrets de l’Amèrica del Sud, ja que reflecteixen les mateixes magnituds que les dels països veïns. La població uruguaiana, per exemple, només va incrementar de 20 persones, passant dels 93 residents el 2022 als 113 l’any passat. La gent provinent del Perú tampoc va pujar amb escreix, en aquest cas el creixement que es va produir va ser de 91 ciutadans més, dels 320 es va arribar als 411.

Pel que fa a les altres nacionalitats, entre el 2022 i el 2023 els espanyols van ser els segons que més van créixer, amb un total de 235. Els francesos van ser els tercers amb una ascensió de 180 ciutadans. Els andorrans durant aquest període van augmentar en 110.

Per contra, els portuguesos, una nacionalitat molt establerta històricament al Principat, van disminuir de 98 habitants. El 2022 n’hi havia 8.777. De fet, la gent originària de Portugal ha anat baixant des del 2010. L’executiu tenia registrat un cens de 10.832 portuguesos l’any 2010, però el 2023 n’hi havia 8.679. “Van patir molt amb la crisi econòmica del 2007-2008”, va analitzar l’especialista en geografia, que va afegir: “Portugal està molt bé econòmicament, ara mateix”. Unes circumstàncies que haurien provocat aquest retorn cap a la república. Alhora, es tracta d’un perfil que ha envellit, ja que la mitjana d’edat del 2023 era de 62 anys, segons Estadística. Precisament és la més alta en comparació amb la de les altres nacionalitats. L’andorrana va ser de 44; l’espanyola de 53,6 o la francesa de 55,5. En aquest sentit, els portuguesos, com que són al llindar de la jubilació, econòmicament els interessa marxar del territori “pel preu dels lloguers que hi ha aquí”, va argumentar la geògrafa.

Tots aquests moviments migratoris van generar una ampliació dels residents al país. De les 81.588 persones que hi havia el 2022 s’ha saltat als 85.101 el 2023. Un repunt de 3.513, que també s’ha vist aquest 2024, tot i que de moment amb menys volum. Estadística va informar dijous que la població era de 85.330 habitants. Tot això és perquè al Principat “no pot fer front a les necessitats de mà d’obra” i perquè “és un bon lloc per establir-s’hi, amb una bona seguretat i un sistema educatiu públic”, va asseverar Lluelles.

tracking