Els pagesos utilitzen Andorra per guanyar més repercussió

Les protestes dels agricultors tornaran a bloquejar l’accés a Andorra. Aquest cop, per la frontera espanyola. Unió de Pagesos (UdP) ha convocat avui mobilitzacions que aniran des de la Farga de Moles fins a la Seu d’Urgell, on els agricultors realitzaran una marxa lenta i faran bloquejos intermitents d’onze del matí a sis de la tarda. Els talls, que està previst que durin un dia, es faran a la frontera “per l’impacte que té tallar una via principal”, va afirmar Joan Guitart, coordinador territorial de les comarques de muntanya de la Unió de Pagesos, que va afegir que “quan fas bloquejos en un lloc com Andorra és quan aconsegueixes cridar l’atenció dels mitjans”.

Les demandes principals del gremi són reduir la burocràcia a la qual han de fer front els agricultors, que “sovint després de la jornada laboral hem d’arribar a casa i continuar omplint paperassa”, va lamentar Guitart. La segona petició implica millorar la cobertura a certes zones pròximes als Pirineus, on encara no reben un senyal telefònic d’alta velocitat. La tercera demanda és garantir un major control de la fauna salvatge, com poden ser conills o porcs senglars, que “sovint són els responsables de les destrosses que passen als camps, així com d’accidents de carretera”, va recordar Guitart. L’última reivindicació de la Unió de Pagesos té a veure amb el tracte que reben els agricultors per part de les grans cadenes d’alimentació, que “fan el que volen i paguen per sota del cost de producció”, va denunciar Guitart.

La de la frontera espanyola no és l’única protesta agrícola a Catalunya. Unió de Pagesos també ha convocat per avui talls a diferents zones del territori català. Una de les més destacades és la de Fondarella, al Pla d’Urgell, que està previst que duri dos dies. A banda de les convocatòries d’Unió de Pagesos, diversos grups independents han preparat accions paral·leles en diferents zones del país veí, com és el cas de la manifestació prevista al Pont de Suert (Alta Ribagorça) o de les marxes lentes que van tenir lloc diumenge i que van provocar que alguns autobusos d’Andbus no arribessin a l’hora a la seva destinació.

Els talls no afectaran els horaris de sortida dels serveis d’Andbus. La companyia de viatges va apuntar que els autobusos amb destí Barcelona i Lleida sortiran amb normalitat. Això sí, a la pàgina de la companyia van avisar dels possibles retards que poden sofrir els viatges i no poden assegurar que arribin al seu destí a l’hora acordada, tal com ja va passar amb les manifestacions a la frontera francesa.

Les empreses de transports temen les afectacions que puguin provocar els bloquejos. La directora de Catrans, Noelia Ovelleira, va remarcar que tenen prevists per demà cinc viatges, però per intentar evitar els talls sortiran “molt aviat” del país. En cas que els transportistes es trobin amb l’accés a Andorra tallat, Ovelleira va apuntar que deixaran els vehicles a la nau que té la companyia a la Seu d’Urgell.

IBAN CAMPOS, FORMATGER I AGRICULTOR

"El canvi passa per conscienciar el veí" Iban Campos és un agricultor i formatger de Talarn (Pallars Jussà) que també produeix i comercialitza pasta de manera independent. És un dels agricultors mobilitzats a les protestes catalanes. Com és viure del camp? Actualment, encara que creixin els projectes ecològics no són rendibles. S’importa tot de fora i la gent es pensa que és més barat portar llet des de Bèlgica que consumir la d’aquí, però no es té en compte la contaminació que ocasiona fer aquest transport. Per on passa la solució? Cal un canvi de consum i que s’aposti pel producte de proximitat. Aconseguir carn de pastura no és car, fomenta l’economia circular i ajuda que una família que viu a prop teu pugui guanyar-se la vida. Per exemple, pots comprar mig corder i guardar-lo al congelador per anar menjant sempre que vulguis i el preu serà el mateix. S’està fent aquesta conscienciació? Cada vegada més veiem que els pagesos estan fent pedagogia sobre aquest tema. Abans de convèncer un gran nombre de gent el canvi passa per conscienciar el veí. Quines reivindicacions fan? Volem que tothom jugui sota les mateixes regles. Nosaltres tenim molts problemes amb les exigències europees que ens arriben a través del departament d’Agricultura, però després entren molts productes de fora que no tenen les mateixes exigències que nosaltres. També tenim problemes amb els preus als quals ens compren els productes. Hi ha alguna iniciativa que fomenti el consum de proximitat? Hi ha cooperatives locals que aconsegueixen que sigui viable consumir productes que són de proximitat a preus molt raonables i que ajuden les economies de les famílies agricultores i ramaderes. Iniciatives com, per exemple, aquestes afavoreixen que la gent vegi que consumir productes del veí no és car.