El col·legi obre la porta a l'exercici d'advocats forans durant un màxim de 30 dies l'any

El Col·legi d’Advocats ha donat a conèixer als seus afiliats un primer esborrany que modifica els estatuts actuals amb determinats punts que han generat malestar en alguns lletrats. Els més controvertits fan referència a la possibilitat d’inhabilitar advocats que han estat sentenciats per temes administratius i la possibilitat que professionals de l’estranger puguin exercir a Andorra durant 30 dies a l’any. També crea reticència el fet que es plantegi una remuneració per al degà.

Els estatuts vigents van ser aprovats el 2016. La junta actual, que aviat haurà de presentar-se a la reelecció, considera apropiat renovar-los. En el text es parla de la col·legiació en règim de curta durada, que suposaria que el professional del dret no resident ha de complir els requisits establerts a la Llei de l’exercici de la professió d’advocat i del col·legi. L’exercici de curta durada no podrà superar els 30 dies per any, que s’hauran de fer o bé mitjançant una sol·licitud de 30 dies consecutius, o dues sol·licituds de 15 dies consecutius.

La intervenció de diversos professionals que actuïn per compte d’una mateixa empresa no podrà desvirtuar el límit temporal previst. La vulneració d’aquest principi es considerarà un supòsit d’intrusisme. El professional que vulgui exercir una professió titulada en aquestes circumstàncies ha de sol·licitar l’autorització al ministeri, amb l’antelació mínima de deu dies hàbils respecte a la data prevista per començar l’activitat. A la sol·licitud haurà d’indicar el tipus i l’abast de l’activitat, el lloc on es desenvoluparà i la durada estimada de l’activitat. Així mateix, ha de justificar la raó que motiva l’exercici professional de curta durada.

El Col·legi d'Advocats ha fet pública una nota aquesta tarda per informar que la possibilitat de l'exercici de curta durada de la professió per part de no residents està en vigor des del 2023per la modificació de la Llei 6/2008 del 15 de maig d'exercici de les professions titulades i de col·legis professionals. I remarquen que la disposició "ja és efectiva en l'actualitat".

Una altra de les modificacions fa referència a l’admissió com a col·legiat. S’exigeix no haver estat condemnat per delictes majors dolosos, en qualsevol grau de participació, que hagin estat comesos com a conseqüència o en el marc de l’exercici de la professió d’advocat, ni al Principat ni a l’estranger, mentre no s’hagi produït la cancel·lació dels antecedents penals.

En cas de condemna amb posterioritat a ser admès com a membre exercent, la junta de govern decidirà, mitjançant resolució motivada i després d’haver concedit un termini de 15 dies al col·legiat per formular al·legacions, la suspensió de l’advocat en l’exercici de la professió i, un cop la resolució ha esdevingut ferma, ho comunica al Consell Superior de la Justícia i als presidents de la Batllia, del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior de Justícia.

S’incideix en aquest aspecte respecte a les circumstàncies que incapaciten per a l’exercici de la professió d’advocat: “La inhabilitació o la suspensió en l’exercici de la professió d’advocat, en virtut d’una resolució judicial, administrativa o col·legial ferma”.

Un nou apartat sobre els òrgans col·legials introdueix com a novetat que “el càrrec de degà és retribuït amb la remuneració que acorda l’assemblea general ordinària”. Actualment aquesta funció no està retribuïda. La proposta del col·legi inclou un ampli redactat sobre els recursos a les resolucions i els acords de la junta de govern.

LA 'TRADICIÓ' RESPECTADA DURANT TEMPS DE VOTAR UNA CANDIDATURA ÚNICA

El col·legi es va crear el 23 de setembre del 1982. És una corporació de dret públic i caràcter professional, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar per al compliment dels seus fins, que es regeix per la Llei de l’exercici de la professió d’advocat i pels estatuts del mateix Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra, per les disposicions legals i per la normativa interna de l’entitat. Sònia Baixench n’és la degana actual, i si no hi ha cap gir inesperat optarà a la reelecció. Hi ha la tradició –res oficial– que només s’hi presenta una llista i els afiliats no opten entre dues opcions. Aquesta fórmula, que no és obligada, s’ha anat complint en els darrers anys, tot i que hi ha un ampli sector crític amb la junta de govern –a la qual defineixen com molt afí al Govern i poc independent– que no acaba de concretar una candidatura. De fet, fins i tot s’havia configurat una alternativa als dirigents actuals que finalment ha quedat en no res, tot i que s’havia decidit la persona que encapçalaria la junta. Segons les fonts, aquesta lletrada es va fer enrere perquè estava convençuda que Baixench havia decidit no continuar.