Informàtics, sanitaris i professionals de la construcció: els més cobejats

Els perfils purament tecnològics, com poden ser els informàtics i programadors, els enginyers de telecomunicacions i els professionals relacionats amb el món digital, són els més cobejats en el mercat laboral actual. Així ho constaten, d’una banda, Iago Andreu, gerent de la Confederació Empresarial, i, d’una altra, Olga Moreno, directora de l’Escola Andorrana i responsable de la formació professional al país, basant-se en la seva experiència dins l’àmbit laboral.

“L’economia andorrana està vivint un procés de diversificació més lent, però ja es nota demanda de perfils vinculats a qüestions tecnològiques: enginyers informàtics, programadors, creació i desenvolupament de software, enginyeries en general i professions vinculades a la digitalització, com ara el màrqueting digital, que està en auge”. Segons Iago Andreu, la dificultat de les empreses a l’hora de trobar personal ha estat tradicionalment més alta en les feines més qualificades; un exemple també seria el món del dret, on cada cop calen especialistes en dret fiscal, financer i societari, que pot ser complex perquè inclou la legislació d’altres països: “Atreure el talent i retenir-lo és més complicat”, tot i que ara “s’està invertint la tendència, pel cost de vida i la dificultat de trobar habitatge. És més fàcil venir aquí si ets arquitecte, per exemple, que si vens amb un salari més baix, que correspon al sector serveis”. Així doncs, existeix també una demanda de professionals amb una titulació intermèdia, i en aquest sentit Olga Moreno descriu tres escenaris que es donen en els estudis que fan els alumnes que opten per una formació professional. El primer són les formacions en què hi ha una alta demanda tant en el mercat laboral com d’alumnes que volen realitzar-la; aquí trobaríem en primer lloc la informàtica, però també la formació relacionada amb l’àmbit sanitari i l’atenció a les persones grans. Un segon escenari és aquell en el qual tot i haver-hi una alta demanda del mercat, hi ha una baixa demanda per part dels alumnes: Moreno situa aquí les professions relacionades amb la logística del comerç, els electricistes, el món de l’hostaleria i altres oficis relacionats amb el sector de serveis. Finalment, hi hauria un tercer grup de molta demanda per part dels estudiants i poca demanda en el mercat, on se situaria la formació professional en activitats físiques, esportives i de lleure: “Hi ha massa alumnes i el mercat no ho pot assumir”.

En total hi ha 350 alumnes que cursen una formació professional al país, que representa el 37% del nombre total dels estudiants. Per Moreno, l’FP és avui dia “una de les vies més interessants per als joves interessats a incorporar-se al món laboral amb una acreditació de les seves competències; a més, hi facilita l’accés, degut a les estades formatives que es fan a les empreses”. Una de les claus de l’èxit, segons la directora, radica en l’orientació als alumnes: “Cal que hi hagi una comunicació fluida entre qui té la informació del mercat laboral i els psicopedagogs, de manera que la inserció laboral sigui exitosa”, va concloure.

ELS PERFILS AMB MÉS SORTIDA A EUROPA

Segons la Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), l’enginyeria en software lidera les llistes de noves contractacions en països com França i Alemanya. En segon lloc, l’enginyeria electrònica, que degut a la fabricació de vehicles cada cop més autònoms és una demanda constant al Regne Unit i Irlanda. El tercer lloc és per a l’enginyeria mecànica, que té incidència en el món del transport aeri i marítim en països com Finlàndia.