Estrasburg rebutja la demanda d'un detingut per alcoholèmia

El Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg ha declarat “improcedent” la demanda d’un ciutadà andorrà que va ser arrestat el 21 de juliol del 2021 per donar una taxa positiva de 0,81 en un control d’alcoholèmia. La detenció es va prorrogar durant setze hores, des de les 0.05 hores fins a les 15.54 hores, i el demandant al·legava una violació de drets humans en estimar que va ser “irregular i desproporcionada perquè el delicte de conduir en estat d’embriaguesa es castiga en la majoria dels casos amb una pena sense privació efectiva de llibertat”.

El conductor,A. S. D., nascut el 1990, va ser posat a disposició judicial a les 10.15 hores del dia de l’arrest i va ser condemnat per ordenança penal a un mes d’arrest nocturn, amb llibertat vigilada suspesa durant dos anys, la retirada del permís de conduir durant quatre mesos i una multa de 400 euros. Una setmana després de la detenció, el demandant va presentar un procediment d’habeas corpus en què assegurava que l’arrest li havia causat “problemes a la feina” i que després del primer control no calia fer més investigacions i podia haver estat citat per declarar més tard. La causa va ser desestimada per la Batllia, el Tribunal de Corts i el Constitucional.

Els magistrats es remeten a una altra causa amb la mateixa petició del cas Riestra González de Ubieta, resolt el febrer del 2023, i argumenten que la detenció es va fer “amb relació a la comissió d’un delicte penal” i per portar el conductor davant del jutge que havia de determinar la responsabilitat penal, tal com recull el Conveni de Drets Humans i també amb base jurídica en el Codi Penal andorrà. I afegeixen que l’arrest va ser legal perquè no va superar el màxim que estableix la llei.

La secció tercera del Tribunal Europeu, amb l’andorrà Pere Pastor entre els magistrats, assenyala que la legislació del Principat, com ja van tenir en compte les instàncies judicials nacionals durant la revisió del cas, determina que la detenció es pot mantenir fins que es produeix la declaració a la policia. I contra l’afirmació del demandant que l’arrest va ser “arbitrari i no necessari”, al·leguen que les resolucions dictades a Andorra consideren que la detenció es va fer per permetre al conductor “donar testimoni en ple ús de totes les capacitats volitives i intel·lectuals” i perquè la policia fes les diligències processals per descobrir la veritat. Finalment, conclouen que aquesta situació “no sembla arbitrària ni no raonable” i que la detenció es pot considerar “necessària” per garantir la compareixença davant el batlle.