PREVISIONS

La inflació marcarà l'evolució de l'economia el 2024

Els experts apunten que les previsions econòmiques d’Andorra aniran subjugades a la capacitat per fer baixar el cost de la vida

Dos obrers treballant en una construcció.Fernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Andorra va tancar el 2023 amb un 4,6% d’inflació, fet que suposa un descens pronunciat respecte a l’exercici del 2022, que va cloure amb un 7%. Aquesta tendència a la baixa, però, no pot amagar el fet que continua a cotes molt altes i que tothom està perdent poder adquisitiu. I això podria agreujar el consum, però, paradoxalment, no ha estat així. “El consum no s’ha aturat, almenys d’una forma espectacular”, diu l’economista Vladimir Fernández.

Tot i això, com hem avançat, Andorra continua reduint l’impacte de la inflació en la seva economia. Hi ha un consens entre els economistes que es podrà controlar encara més aquest any, i si s’arriba a estabilitzar al voltant del 3,5%, serà un “èxit”. Aquesta economia depenent que és l’andorrana, sobretot dels carburants i l’energia, obliga el Govern a prendre partit. No és d’estranyar, doncs, que iniciï projectes com el dels aerogeneradors del parc eòlic del Maià, que permetrà augmentar un 10% l’autonomia energètica andorrana, que passarà d’un 21% a un 31%, per tal d’assolir més independència i sobirania energètica respecte als països productors d’energia.

L’ordre mundial, que es va sacsejar amb la invasió russa a Ucraïna, va revolucionar els mercats i el preu de la vida es va endurir. Per aquest motiu, si no hi ha una guerra nova o una causa de força major a escala mundial, la inflació s’anirà moderant, com ja ha passat en el darrer tram del 2023. I, amb l’estabilització dels preus, la inflació baixarà. Fernández opina que l’afectació d’Andorra de les economies del voltant dependrà de “com sigui de ràpida la revisió de la inflació. Si baixa molt de pressa, ens podríem plantar després de l’estiu amb un altre tipus d’interès”.

Per això, un altre dels elements a tenir en compte és el tipus d’interès. El tipus d’interès és el valor dels diners i també va acompanyat de la inflació. Per a Fernández, “el tipus d’interès està molt alt i, tot i les perspectives de baixar, no és fàcil”. Des de fa més d’un any, els bancs centrals estan apujant els tipus d’interès i això, bàsicament, significa que els diners són més cars. D’aquesta manera, qui necessiti demanar diners, a més de tornar el que li han deixat, també haurà de donar un rendiment al prestador i, amb els tipus alts, el rendiment que ens en demanaran serà més alt. Amb el preu dels diners més cars, l’índex de preu al consum, l’indicador per excel·lència per quantificar l’encariment de la vida, augmenta.

Però, com un bumerang, tot retorna a la inflació. Si baixa, els tipus d’interès baixen i hi pot haver una revifada del consum. L’economista creu que “si es mantenen els tipus d’interès al 6%, tal com estan ara, durant dos anys, hi haurà una crisi guanyada. Si la inflació baixa, afectarà positivament les butxaques d’Andorra”.

Hi ha un cert consens entre els experts que Andorra creixerà amb algun pic per sobre la inflació. El Fons Monetari Internacional va tancar una previsió d’inflació per a Andorra el 2023 d’un 3,5%. Tot i estar un punt per sobre, la inèrcia del país és positiva i, per Fernández, ser després de l’estiu per al voltant de les previsions de l’FMI seria “ideal”, tot i que estabilitzar-se en el 2,5% és el més “desitjable”.

L’HABITATGE

La mesura que pot afavorir a l’equilibri del preu de l’habitatge i fer que no pugi en excés és un increment de l’oferta de pisos de lloguer. “Quan s’incrementa l’oferta, el preu baixa perquè la gent pot triar i amb competència s’estabilitza el mercat”, diu Fernández.

El Govern, intentant crear el seu propi parc d’habitatge públic, està emulant l’únic cas d’èxit al món, que és Viena. L’ajuntament de la capital austríaca s’ha convertit en el principal propietari d’immobles de Viena i els posa a disposició de famílies de rendes baixes. Però no només elles gaudeixen d’aquesta oportunitat. Aquesta influència sobre el mercat d’habitatge ha permès estabilitzar el preu del lloguer, oferir habitatge assequible i que 3 de cada 4 austríacs hi visquin tota la vida.

Viena va començar a construir i adquirir pisos assequibles després de la Segona Guerra Mundial. La realitat andorrana, però, és diametralment oposada. Actualment, hi ha poc sòl nou on construir, el Govern no té gaire marge de maniobra per crear un parc públic d’habitatge a causa de la inversió estrangera que va fer de la construcció de pisos un negoci especulatiu.

tracking