Us podeu equivocar

Això ja no es pot aguantar més. Sol·licito extracció. Aquest matí, quan m’he llevat, en mirar-me al mirall m’he espantat. Tinc ulleres, se’m cauen els cabells (que són implantats) a manats. Serà que aquesta missió crema enzims, gasta vitamines i eixuga aminoàcids, o sigui que me n’he anat a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell, he pispat una bata de metge com si fos el doctor Richard Kimble i tot solet m’he fet una transfusió de tres litres de 0-, una senzilla operació profilàctica que em permetrà arribar al final sense que emmalalteixi d’escorbut.

El Directoriat ha tirat els daus de set cares i la parròquia que m’ha tocat és la laurediana. Segons sembla, els candidats de Desperta Laurèdia han quedat per fer campanya per alguns bars. Jo crec que, en realitat, busquen una mica de distensió, cosa del tot comprensible. Com que tinc molt present que Sant Julià és ciutat universitària, com Cambridge, Lund o Bolonya, seguin la guia oficial de dress code em presento a SJL vestit com si fos de la tuna d’Econòmiques de la Complutense, bandúrria inclosa. Noto que la gent em mira amb estupefacció, i alguns amb una poc dissimulada hostilitat. Un cop assumit l’error indumentari, torno al Fargo per treure’m la capa i les cintes i posar-me una camisa de quadres, pantalons de pana de pota d’elefant, corbata negra i barret d’ala curta amb una credencial a la cinta. Hom diria, fent servir una mica d’imaginació, que soc la impersonació de Bob Woodward, del The Washington Post.

Fa un aire polar, i passo pel costat de l’hotel Pol, obscur objecte del desig de les tres candidatures que es disputen el consolat. De moment, tan tancat, fa com una mica de por. Al Bare Nostrum hi ha l’Anna, l’Eva, l’Èrika, la Nina, l’Anne-Marie, la Judith, el Joan, el Gerard, el Marc i la Teresa. No sé si faran gaire campanya, aquesta tarda. Més aviat diria que no: els aspirants a cònsols han desaparegut (momentàniament) en combat i la resta aprofita el moment de distensió per descansar una mica de la frenètica activitat dels darrers dies. Al bar també hi és el senyor cònsol en actiu i quan surt se saluden amb una sincera cordialitat. Imagino que escenes similars es deuen estar produint a la resta de parròquies: és el moment de prendre una mica d’aire i de cervesa, per encarar la recta final i l’hora de la veritat. M’expliquen alguns dels intríngulis de la política parroquial, que deuen ser extrapolables, en major o menor grau, a la resta de parròquies. Diuen que els temps mítics en què gairebé no calia anar a votar perquè mirant el cens ja sabies quin resultat obtindria cada llista ja no són els actuals. Que tot és més incert i que la paraula sorpasso és molt bonica, però que no es pot dir res. A Sant Julià el vot es guanya a les trinxeres. Aquells famosos porta a porta, una de les més reconegudes aportacions andorranes a la pràctica política, ja no es fan com abans: ara són a demanda dels interessats i, com a molt, el que es fa és el vorera a vorera. S’han acabat aquelles visites de compromís que de vegades acabaven en escenes de vodevil, amb un grup al rebedor i els adversaris al menjador, fent un cafè amb galetes de mantega. O tempora, o mores, com deia Miquel Martí i Pol. Però ningú no ho troba a faltar.

XARXES SOCIALS

MIQUEL CATALÀ

L’actitud de sobrada de la Gili… Està quedant força malament, un discurs populista ple de fal·làcies de fals dilema i ad ignorantiam. Algú pot dir que per fer un programa cal fer propostes, no només atacar els dels altres?

JOAN R. MARINA

Quan siguem morts s’estudiarà la manca de moral política d’aquestes #EC23, en què DA es ven Andorra per un plat de llenties europees mentre suplica el vot de ciutadans que perdran futur i qualitat de vida a canvi que una jerarquia centralitzi tot el poder, i els continuaran donant suport.

JOAO DE MELO

Ho sento molt, però @rtvandorra us heu equivocat amb el moderador. A les generals es va veure clarament. Pensava que ho veuríeu, però de moderador no té res. Debats estèrils, sense conducció i sense moderació real.

CARLES ALEIX

Debat previsible a #ee #EC2023. Sé que molts no ho veuen així, però quan penso en els reptes de país que se’ns presenten, em costa il·lusionar-me amb la política comunal. El que passi diumenge, ja m’està bé. En canvi, molt preocupat amb els GRANS dossiers de país.

FILL DE CARLEMANY

La candidata Garcia comparant l’impacte estètic de les torres amb el de @Caldea!!!

ANDORRA LAISSEZ FAIRE

Informació important! Si aneu a votar a la Batllia, s’entra per la porta de darrere!

SANDRA TOMÀS MAROT

Jo he fet coses, jo proposo, jo faré... dixit Rosa Gili. Sort que té 13 altres candidats a la llista.