Qui va dir por?

Bé, germandat universal. Heus-me aquí una altra vegada. Qui va dir por? Doncs resulta que estic agafant el gustet a les trobades de masses i a conduir el Fargo per l’infernal trànsit vespertí. Confesso que ho faig per preparar-me per anar, en alguna hipotètica retroexcursió, al festival de Woodstock o al partit del Barça contra el Madrid del 17 de febrer del 1974, aquell del Santiago Bernabeu en què van marcar Asensi, l’Hugo Cholo Sotil, Cruyff i Juan Carlos. Ara, que trobar un acte de masses a Andorra potser no serà fàcil, però si més no ja començo a veure concentracions de gent que són més grans que un grupuscle o que un conventicle.

Animat per aquesta perspectiva social, he pujat a la reunió de poble que es fa al comú d’Escaldes-Engordany sota la marca comercial de Consens. Una cosa que algú m’hauria d’explicar a poc a poc i amb dibuixets és com funciona el peculiar sistema d’aliances polítiques que hi ha a Andorra, on has de mirar amb lupa la lletra petita que s’amaga darrere de les fórmules i denominacions proposades, a veure qui hi ha. Tan fàcil com seria numerar els partits (partit 1, partit 2) o, per eliminar el factor ordinal, fent servir l’altre llenguatge universal, que és la música: així tindríem el partit del si bemoll o del fa sostingut. Ara tot és una confusa cacofonia microtonal, que potser serà molt d’avantguarda, però que als que no tenim l’oïda fina ens pot sonar discordant. Però em diuen que és així, que és una tradició del país i s’ha de respectar. Potser passa com aquelles marques de cotxes que no es poden vendre en un país –com passava amb el Mitsubishi Pajero– per alguna mena d’associació estranya amb els noms. En aquestes eleccions he intentat fer un quadre per aclarir-me i m’ha sortit la taula periòdica dels elements, incloses les terres rares i els metalls transurànics. Renuncio, per tant, a entendre-ho (de moment).

L’acte comença amb l’anunci de campanya. La cònsol en actiu porta una jaqueta verda maragda, com sortida de Riverdance. Van apareixent els candidats, un a un, i es presenten al públic, fent un brevíssim discurset. No sé quanta gent hi ha infiltrada de l’altra candidatura (jo bé que ho faria), però tothom aplaudeix les intervencions amb gran vigor. Molts esmenten la família. Hi són tots, inclosos els dos suplents, un dels quals porta un turbant la mar de vistós, igual que el que porto jo i que em pensava que era una barretina, com m’havien assegurat els companys de l’attrezzo. Després de les presentacions, és el torn d’un breu vídeo amb els faits accomplis i la professió de fe sobre algunes promeses futures. Els aspirants a cònsols se centren en el problema de l’habitatge i del seu complement, l’aparcament. Començo a entendre una mica la terminologia que es fa servir, un idioma peculiar que diria que s’ha de dominar per navegar per aquestes aigües mogudes: cessions urbanístiques, lloguers socials, estudis de càrrega màxima, recursos naturals, plans especials, problemes enquistats, sostenibilitat, unitats d’actuació, equipaments, parcs per a les criatures i aparcaments. I les torres. En nega la paternitat (i tant com m’agraden!). Que no fan gaire pel paisatge de muntanya i que no agraden als turistes ni als aborígens. No sé què dir. Sospito que és més fàcil aconseguir quadrar el cercle o la fusió freda que no solucionar aquest problema.

XARXES SOCIALS

MARISOL FUENTES

Una de les coses que més m’alegren d’aquestes eleccions comunals és la joventut de la majoria de candidats/es. Crec que és un fet remarcable i un bon símptoma de regeneració política. Es parla molt de desafecció, però aconseguir tanta gent jove a les llistes és molt positiu.

JORDI DRETS

Què es pot esperar d’un trànsfuga cobrant d’aquí i d’allà? No en vau tenir prou de fotre un Benidorm a Escaldes. Sou el càncer del país. Si surt DA a Escaldes esperem que la primera cosa que facin no sigui apujar-se el sou com va fer la Trini.

DAVID

S’ha estudiat alguna vegada la possibilitat de votar digitalment? No seria més beneficiós (tant econòmicament com democràticament) tindre una plataforma on poder votar?

NI NEGRE NI BLANC

És veritat. A mi també em costa entendre la campanya de @enclar_alv, només crítiques (en temes menors, per cert) i cap projecte de parròquia.

MARTA ARMENGOL

Jo és que no em puc creure que @rtvandorra no hagi trobat ciutadans que pregunten als debats electorals que ho facin en català.

MIQUEL CATALÀ

Avui toca debat a Sant Julià. Fem apostes per veure quantes preguntes en castellà fan avui als candidats?

LAURA

Sobretot tenint en compte que has de tenir passaport andorrà per votar amb tot el que això implica...