Demòcrates busca eliminar els anglicismes del comerç

Els grups parlamentaris van presentar ahir les esmenes per modificar el projecte de llei de la llengua pròpia i oficial, que va tramitar la ministra de Cultura, Mònica Bonell. Per part del grup demòcrata la majoria són modificacions tècniques, excepte dues que tenen efectes pràctics. A banda del nom comercial registrat –molts dels quals franquícies–, una de les modificacions afecta la Llei del comerç perquè obliga que el nom genèric de l’establiment –no el de la marca, això ha de quedar clar– sigui en català. Bàsicament, es tracta de defugir d’anglicismes amb què es denominen diferents tipologies. D’exemples n’hi ha diversos: take-away, coffee, self-service, rent a car... L’objectiu és catalanitzar aquestes propostes comercials que comencen a ser d’ús habitual entre la població.

Demòcrates també proposa un canvi per a situacions que poden ser no tan excepcionals. El canvi té com a objectiu que quan un empleat es nega a fer servir el català, anar als cursos amb el permís de l’empresa, i queda demostrat que el català queda relegat i marginat per culpa de l’empleat i no de l’empresa, aquesta pugui rescabalar-se de la sanció, de la qual se’n farà càrrec l’empleat que, pel motiu que sigui, incompleixi la llei.

CerniEscaléi Maria Àngels Aché, representants del grup parlamentari de Concòrdia, hi van presentar 24 esmenes. El partit demana noves obligacions a les persones que treballen de cara al públic, per garantir el coneixement suficient de la llengua. Alhora, demanen que a fi de garantir la residència tinguin el coneixement mínim necessariper interactuaramb la resta de persones que viuen al país mitjançant el català. També proposen informar tots els ciutadans majors de18anys i nouvinguts sobre les sessions de formaciólingüísticai cultural per afavorir la seva integració. I el més llaminer: “El servei d’Immigració denega la primera renovació d’una autorització d’immigració si la persona titular no acredita haver seguit la formació de llengua catalana esmentada”, sense fer distincions i, per tant, s’inclou youtubers i influencers.

Concòrdia proposa en esmena que els organismes públics en què desenvolupin les seves tasques saludin, comencin i mantinguin les converses en català inoméselcanviïnsi l’interlocutor noenténl’idioma. Les administracions andorranes en relacions exteriors podran utilitzar qualsevol llengua estrangera que faciliti la comunicació amb l’interlocutori “hauran de mantenir unacòpiaescrita en llengua catalana, en paper oficial isegellada, en cas que la llengua d’ús no sigui el castellà, el francès o l’anglès”.

Quant a actualització administrativa, defensa cursos d’actualització per formar part de les eines per promoure la correcció lingüística. De la mateixa manera, reclama que la publicitat comercial i escrits informatius impresos, editats i distribuïts a Andorra de caràcter cultural i social s’han de redactar únicament en català. Pel que faalsestabliments turístics i de restauració, qualsevol imprès o informació ha d’estar en català i demanen que les traduccions constin en el mateix document.Continuantamb els establimentsturísticsi derestauració, demanen quehagindegarantirque el personal té una competèncialingüísticade català osuperior alnivell oficial A1, alhora que han de mantenir la conversa en català inoméscanviar d’idioma si l’interlocutor no entén el català. Concòrdia exigeix que els conductors del transport públic i altre personal que presta el servei públic han de fer servir el català inoméscanviar de llengua si l’interlocutor no l’entén.

Pel que fa a la llengua de formació, el grup parlamentari és partidari que a tots els centres educatius privats que emetin titulacions estatals el professorat ha de conèixer la llengua d’acord amb les exigències de la seva tasca docent i no s’aplica al professorat visitant. També fan la petició que qualsevol comunicació pública en representació d’Andorra es faci en la llengua oficial. Quant a les multes, la llei les fixa entre una reprensió privada per escrit i una multa de 1.200 euros de les infraccions lleus. Concòrdia proposa eliminar la reprensió privada per escrit d’entre les mesures sancionadores, fet que suposa endurir les sancions, tenint en compte que de moment no se n’ha posat cap.

Per la seva banda, Noemí Amador va ser l’encarregada d’entrar les cinc esmenes d’Andorra Endavant. La formació proposa que les infraccions per no usar el vocabulari bàsic de la professió han de ser responsabilitat de l’empresari i del treballador, ja que argumenta que es demana un “esforç mínim pel fet de saludar i iniciar les converses en català amb el vocabulari bàsic propi del sector professional”, i planteja una rebaixa dels imports de les multes. La llei els fixa entre els 1.200 euros de les infraccions lleus i els 60.000 de les molt greus, i Andorra Endavant vol reduir els imports de les multes entre els 500 i els 6.000 euros, respectivament: “No ens semblava raonable ni just fer pagar a l’empresari 60.000 euros per les infraccions d’un treballador.”

AE reclama que s’afegeixi un article per marcar un temps d’adaptació de sis mesos del treballador del sector privat des del moment que aconsegueix el permís de residència activa o després de l’entrada en vigor de la llei abans d’aplicar les multes.També és partidari que s’elimini de l’article 8 la referència a la contractació d’assessoraments externs per garantir l’ús correcte de la llengua a les institucions i organismes públics i defensa que per la conjuntura actual “s’ha d’evitar la contractació externa d’empreses privades per tal de frenar el risc d’amiguisme”. I que sigui obligatori als mitjans traduir o subtitular intervencions en llengües diferents a la catalana.

Per acabar, tenint en compte la llista d’espera dels centres d’autoaprenentatge i per facilitar l’aprenentage, la formació que lidera Carine Montaner recomana al Govern posar en marxa una web oficial amb fitxes de vocabulari bàsic a saber per cada sector d’activitat amb unes traduccions en anglès, francès, castellà i portuguès, acompanyades d’uns àudios de les frases en català.