Pilar Polo

“No tothom que ha patit un abús necessita psicòleg, però sí algú que el cregui”

La psicòloga serà una peça clau en la creació del protocol de prevenció d'agressions sexuals a menors en l'àmbit esportiu

Pilar Polo, Psicòloga i membre de la fundació Vicky BernadetMIGUEL ÁNGEL VALLE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Pilar Polo és psicòloga i porta treballant a la Fundació Vicky Bernadet, que es dedica a la prevenció i sensibilització dels abusos sexuals a menors, des dels seus inicis amb una implicació professional i personal. Assegura que s’ha avançat molt, però que encara queda molt camí a fer, especialment en l’àmbit digital.

Com han acollit les seves conferències al país?

Amb molta comprensió i implicació. En total hi han participat unes 180 persones i tothom ha participat de manera molt activa. Vam fer dos col·loquis: un de caire formatiu per a professionals que treballen amb infants i el segon obert a la ciutadania per abordar la prevenció de l’abús sexual infantil en l’entorn digital.

Què entenem per abús sexual infantil?

Qualsevol conducta de caire sexual que afecta el menor. Amb violència o sense violència, amb contacte o sense contacte, però el que fa és convertir el menor en un objecte sexual i això pot ser causat per persones adultes o per altres menors, en un àmbit familiar, de confiança o públic.

La llei diferencia aquestes tipologies?

La llei marca diferents graus de gravetat. Posa més penes en situacions on hi ha contacte físic i penetració, i menys en casos de mirons o de persones que es masturben davant un altre.

Un 20% de la població europea ha patit abús sexual infantil.

Són xifres validades pel Consell d’Europa, oficials, i basades en diferents organismes internacional.

Segons afirma, són xifres extrapolables a Andorra.

No tinc dades estadístiques per corroborar-ho però considero Andorra com un país amb moltes similituds amb Europa. Si això passa gairebé en tots els països amb més o menys petites diferències, Andorra no deu ser una excepció.

S’ha iniciat un protocol en l’àmbit de l’esport.

Hem decidit començar per aquí perquè gairebé tots els infants acaben fent esport, és un àmbit que aplega moltes instal·lacions i organitzacions, i hem de treballar la idea de crear entorns segurs. A més, hi ha moltes organitzacions internacionals que estan impulsant que hi hagi aquest protocol, i això ho facilita molt.

A nivell personal, què podem fer prevenir-ho?

Parlar, parlar, parlar. Fer una bona educació afectivosexual, que no ens faci vergonya parlar del nostre propi cos, per exemple, i a partir d’aquí donar permís per parlar de qualsevol tema que passi a la nostra societat. L’abús sexual i la violència existeix, i hem parlar-ne perquè nens i nenes identifiquin i sàpiguen que si tenen algun problema, quan ho expliquin, els escoltaran.

Es pot parlar d’un perfil de depredador sexual?

Malauradament no, són persones encantadores, sinó no els deixaríem els nostres fills, oi? Per això s’ha d’insistir que en els àmbits on es treballa amb infants, l’important és que tothom sàpiga la feina que ha de fer i que no es traspassin límits.

Com es pot identificar un abús si es tracta d’un infant petit?

Ells explicaran petites coses que els sorprenen i a les quals tu posaràs el nom d’abús. Pot explicar que avui ha fet un joc superdivertit, i quan t’ho explica t’adones de la situació. Quan són més grans, expressen més el malestar.

Com acompanyar l’infant víctima d’abusos?

Primer de tot creure i no prometre coses que no sabem. Comunicar-ho a les autoritats i a afers socials, aquí tenen els reglaments PAI i PAS que ens ajudaran a prendre decisions. Si la família no creu l’infant, possiblement aquest necessitarà ajuda professional. No tothom ha de passar per un psicòleg, però sí que tothom ha de tenir al costat algú que el cregui.

Què ha fallat perquè un director sigui detingut per pornografia infantil?

No ha fallat res, les persones depredadores són manipuladores i controladores, i la resta no ens n’adonem. A més, el tema de la pornografia infantil digital passa a la intimitat de casa, no veus com interacciona amb l’infant.

Què podem aprendre?

Que en els abusosa través de l’entorn digital la indefensió dels infants és molt gran. És molt difícil treure les imatges de la xarxa. I que el fet que no t’hagin tocat, no significa que no existeixi un malestar. El malestar apareix quan algú et converteix en objecte sexual i no et deixa tenir el control de la teva vida.

Es pot superar un abús sexual?

Si et creuen és més fàcil, no sé si superar-ho però sí aconseguir una bona qualitat de vida.

tracking