França aprova els límits fronterers amb Andorra

La comissió d’Afers Estrangers de l’Assemblea Nacional francesa ha donat el vistiplau a l’acord entre els governs andorrà i gal sobre la demarcació i el manteniment de la frontera entre els dos països que es va signar a Andorra la Vella el 16 de juny del 2022 i del qual el Consell General va aprovar la seva ratificació el 24 de novembre de l’any passat. Cal recordar que l’any 2012 es va signar l’acord entre els dos estats de limitació de la frontera que va entrar en vigor el 2015. Un acord que resolia un litigi que havia començat una desena d’anys abans i en què França reclamava una part de territori que Andorra considerava que formava part del Principat. De la superfície que hi havia en litigi, un total de 46,50 hectàrees, 28,53 van quedar integrades definitivament a territori del Principat i la resta, 18,08, van passar a ser terrenys de propietat gal·la. El nou traçat passa pel mig de l’estany de les Abelletes i dona l’ús del llac a tots dos països, un fet que ha generat conflicte a la banda nord de la frontera.

El que ha aprovat ara el parlament francès és l’acord per a la demarcació i el manteniment de la frontera. Segons es va explicar al debat que es va mantenir fa uns dies a l’Assemblea Nacional, les parts francesa i andorrana es comprometen a vetllar perquè no s’aixequi cap construcció a menys de dos metres a banda i banda de la frontera, llevat d’algunes excepcions previstes en el conveni, i que es mantingui una franja de dos metres a banda i banda de la frontera desforestada definitivament si la comissió mixta de delimitació ho considera necessari. L’objectiu és que no passi, van explicar, com a Mònaco, on les construccions dels dos estats estan tan a prop entre elles que envaeixen la frontera i de vegades dificulten el seguiment del seu recorregut.

A més, l’acord preveu la creació d’una comissió mixta integrada per dos delegats francesos i dos delegats andorrans. Es reuneix a petició de qualsevol de les parts i cada delegació pot afegir experts. Aquesta comissió paritària s’encarregarà d’elaborar un pla de distribució de la feina que han de realitzar els delegats i delegades.

Al parlament gal, el ponent que va defensar l’acord, Michel Guinot, va assegurar que el conveni entre França i Andorra del 16 de juny de 2022, “l’abast del qual està molt orientat, contribueix a l’aprofundiment dels vincles entre els dos països, representa una etapa addicional en el desenvolupament de la relació francoandorrana i garantirà el bon manteniment de la nostra frontera comuna”.

En el debat es va mostrar molt crític per la demarcació de la frontera pactada el 2012 el diputat de l’extrema dreta Kévin Pfeffer. Va recordar que la frontera datava de l’annexió del Comtat de Foix al regne de França el 1607 i que s’havia establert per costum. Va explicar que a partir de 1976 van sorgir diferències i que Andorra es va anexionar “unilateralment 50 hectàrees de terra francesa rica en aigua pertanyents al municipi de Porta”. I que a l’any 1988 “els andorrans es van apoderar de l’Estany de Font Negre [les Abelletes]”. També va recordar que “l’alcalde de Porta s’hi va oposar tancant les vàlvules de la bomba instal·lada pels andorrans en territori francès i la policia del Principat va tenir la gosadia de creuar la frontera per detenir-lo, fent trets a l’aire”.