Andorra i la UE podran intervenir els proveïdors de serveis financers amb seu al país

Les autoritats de supervisió financera de la Unió Europea o les autoritats de supervisió financera dels estats associats podran, davant els proveïdors de serveis financers amb seu a l’estat associat, prohibir la subscripció de nous negocis o la incorporació de nous clients, en cas de conducta o preocupacions prudencials; prohibir la lliure disposició dels actius; o emetre una ordre subjecta a sanció. Ho podran fer en cas d’evolució adversa del sector financer de l’estat associat que pugui afectar l’estabilitat o la integritat del sector financer de la Unió Europea o d’un dels seus estats membres, o perjudicar els consumidors, inversors o altres les parts interessades rellevants de la Unió Europea, o si hi ha riscos emergents plantejats per empreses amb seu a l’estat associat i que es dediquen a activitats amb possibles implicacions transfrontereres.

Així s’indica a l’apartat primer de l’article 16 del darrer non-paper referent als serveis financers en el marc de la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea en què participen Andorra i San Marino després que Mònaco hagi decidit desmarcar-se’n. Els dos petits països, però, proposen que en aquest punt de l’acord hi hagi “una opció equilibrada perquè ambdues parts desencadenin poders d’emergència”.

Al non-paper, al segon apartat de l’article 16 del Protocol de serveis financers, també s’indica que les autoritats de supervisió financera de la Unió Europea, en consulta amb les autoritats de supervisió financera dels estats associats (Andorra i San Marino proposen introduir la possibilitat que les autoritats d’ambdues parts prenguin aquesta decisió), dictaran una decisió adreçada a l’autoritat competent pertinent de l’estat associat per suspendre la llicència concedida a un proveïdor de serveis financers en cas d’incompliment del dret de la Unió Europea, activitats fraudulentes o en cas de preocupacions greus sobre la situació financera, el model de negoci, el compliment de la legislació contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, el compliment dels requisits, o conductes idonis i adequats envers els clients o clients potencials del proveïdor de serveis financers.

Les decisions a què es refereixen aquests dos punts de l’article 16 les adopten les autoritats de supervisió financera de la Unió Europea en consulta amb les autoritats de supervisió financera dels estats associats (en aquest cas Andorra i San Marino voldrien introduir un sistema més equilibrat sense qüestionar l’autoritat de supervisió dels estats associats), s’indica al text. Aquestes decisions seran legalment vinculants i directament aplicables dins de la jurisdicció de l’estat associat.

COOPERACIÓ ANTIBLANQUEIG

Al text també s’indica, respecte a la cooperació contra el blanqueig de capitals, que l’estat associat ha de garantir la plena cooperació amb les autoritats designades de lluita contra el blanqueig a nivell de la Unió i amb qualsevol organisme successor d’aquestes. I que les autoritats competents de l’estat associat tenen, excepte pel dret de vot, i limitades a les decisions directament dirigides a la lluita contra el blanqueig de capitals, els mateixos drets i obligacions que les autoritats competents dels estats membres i altres estats associats en el treball de les autoritats antiblanqueig de capitals de la Unió. En aquest darrer punt, Andorra i San Marino proposen introduir aclariments sobre els drets i obligacions de les autoritats nacionals competents.