Les immobiliàries, 'a l'expectativa' de la guia per evitar infraccions

Les immobiliàries estan a l’espera de que l’Agència de Protecció de Dades (APDA) elabori la guia per evitar infraccions a l’hora de demanar dades personals als llogaters i queden a l’expectativa de veure’n els detalls per fer coneixement de quina informació podran demanar i en quins casos ho podran fer. La proposta és a càrrec de l’entitat per limitar la cessió de dades personals i determinar quina informació poden sol·licitar els propietaris als actuals i futurs inquilins. La voluntat de l’agència és regular l’intercanvi de dades personals, ja que considera que és fa un “excés” en el cas de demanar els punts de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) o els extractes bancaris. En tot cas, ha de ser un manual que s’entregarà a totes les empreses immobiliàries, tot i que no hi ha cap període definit.

El Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris (AGIA) es mostra favorable a “qualsevol proposta que ajudi a la professió” i el sector a priori no s’hi oposa, però demanen poder demanar la solvència econòmica dels llogaters i així prevenir els impagaments. Per això, veu amb bons ulls determinar la documentació, sempre i quan pugui quedar demostrat que el client pot assumir els costos de l’habitatge. En aquest sentit, l’AGIA declara que el que demanen respon a la “seguretat” dels propietaris: “L’únic que intentem és garantir que el futur llogater tingui mitjans econòmics suficients per poder pagar el lloguer”.

Les immobiliàries veuen amb bons ulls una guia per orientar els propietaris si serveix per “homogeneïtzar” i “cohesionar” el discurs de les immobiliàries i els llogaters. Així ho va explicar la directora d’Immobiliària Galí, Diana Herrero, destacant que cal un marc normatiu “clar” i “posar-se d’acord” entre propietaris i clients. Algunes van assegurar, de fet, que els documents els vol el propietari i que en cap cas recau sobre l’interès de la immobiliària.

La preocupació de l’AGIA està en la impossibilitat de substituir la documentació mínima per mirar l’estat econòmic del client. Assegura que “no veuen una altra manera” de demanar els punts de la CASS de manera que sigui menys intrusiu pel llogater. Així, els treballadors veuen adient demanar la nòmina, per exemple, fins a dos o tres mesos anterior a l’entrada del pis. Tot i això, el que temen és que suposi un efecte contrari i esdevingui un avantatge dels qui vulguin cedir les seves dades personals respecte als que no ho vulguin fer. En aquest cas, els mateixos llogaters serien els qui determinen la prioritat a l’hora de concedir un habitatge.

UN MANUAL ORIENTATIU DE 'BONES PRÀCTIQUES'

La cap de l’agència, Resma Punjabi, va aclarir que cal elaborar una guia de bones pràctiques al sector immobiliari i va confirmar que es detallarien tots els punts que poden i no poden demanar als clients. Ho va considerar “un esforç des de l’agència” per garantir els drets dels llogaters, facilitar la feina als propietaris i mantenir un “discurs transversal” entre les immobiliàries. Aquesta és una de les tasques que ha de reprendre l’agència ara que disposa de dues noves inspectores, Sabrina Pujol i Belina In Soon Babi, i que permet a l’organisme tenir cobertes les places que van quedar lliures i arrencar amb la feina, després que quedés aturada per manca de personal.