Els metges volen accions per captar i retenir professionals

Establir quines seran les necessitats futures de metges, en quines especialitats, i fixar mecanismes per captar aquests professionals i com retenir-los. Aquesta és una de les qüestions prioritàries per al Col·legi de Metges. El nou president del col·lectiu professional, Albert Dorca, va apuntar, en una entrevista a l’espai Parlem-ne, de Diari TV, que es tracta de planificar més enllà del curt termini, de fer-ho a cinc o deu anys vista. Sobre quines són les especialitats amb més problemes va respondre que serà l’estudi que elaboraran conjuntament amb el ministeri el que ho determinarà, tot destacant la “bona predisposició” de l’administració a treballar en aquesta qüestió. Però de problemes ja se’n donen. “Hi ha certes especialitats que ja anem una mica coixos i tenim mecanismes per corregir disfuncions”, va apuntar Dorca. Ho va exemplificar amb l’endocrinologia, que actualment compta amb només un metge convencionat. La solució per als pacients és la derivació a especialistes d’Espanya o França perquè la via preferent ja preveu aquesta opció amb cobertura de la CASS si hi ha una “baixa disponibilitat” d’aquella especialitat mèdica al Principat.

El repte és com captar els professionals que es necessiten i com retenir-los. Dorca va citar els tres grans pilars que mouen els professionals a establir-se en un lloc o un altre: l’excel·lència acadèmica i professional, els avantatges de tipus social i la remuneració. Sobre el primer va puntualitzar que “un cardiòleg que faci cirurgies valvulars a la Vall d’Hebron mai el podrem temptar”, però va afegir que hi ha professionals que també es mouen per altres variables com la qualitat de vida o viure en un entorn segur, i que ja hi ha països que estan potenciant aquests incentius. Es va referir a una oferta laboral a Suècia que facilita allotjament i jornades reduïdes a metges forans que poden compatibilitzar l’atenció a pacients amb l’aprenentatge de l’idioma. I sobre si l’exigència de coneixement del català pot esdevenir una trava –la normativa dona dos anys als facultatius per adquirir el nivell per atendre els pacients en l’idioma oficial–, el president del col·legi va indicar que tenint en compte que la majoria de metges que s’estableixen al Principat tenen com a idioma matern l’espanyol i el francès, idiomes amb similituds amb el català, el termini per aprendre’l és prou prudent.

La reforma

Dorca va destacar l’avenç que ha suposat la història clínica compartida en la comunicació entre professionals, malgrat que va admetre que “el problema més gran és la lentitud del sistema informàtic, que està molt securitzat i això fa que no sigui àgil”. Confia en una evolució que alhora permeti que totes les dades que es recullin serveixin també per millorar les estadístiques en matèria sanitària. També va indicar que s’hauran de seguir fent retocs en les derivacions dels metges de capçalera cap als especialistes, per minimitzar duplicitats. Modificacions com les que ja han permès ampliar la durada d’aquestes derivacions per tal de preveure les revisions anuals dels especialistes i evitar una nova visita al metge de capçalera per tenir una nova recepta. El repte és l’optimització de la despesa sanitària, “s’ha de gastar bé i on toca”, va defensar el facultatiu.

Dorca va confirmar que el col·legi manté les discrepàncies amb les regles per fer visites no presencials i que ja pràcticament no se’n fan. Els metges defensen que les videotrucades a què obliga el decret no sempre són factibles per qüestions tècniques i perquè els pacients d’edat avançada sovint no tenen els coneixements per fer servir aquest sistema.