protocol de serveis financers enviat des de brussel·les
Europa se saltarà l'AFA si detecta irregularitats greus
El document europeu indica que els reguladors podran actuar de manera directa si observen fets que afectin l’estabilitat del sector financer
El secretari d'Estat d'Afers Europeus, Landry Riba.
Les autoritats de supervisió financera de la Unió Europea podran intervenir en el sistema financer sense necessitat de demanar la validació per part del regulador nacional, l’AFA, en cas de detectar irregularitats greus. És un dels punts que conté el document que la Comissió Europea va enviar al Govern a principi de setmana, anomenat Protocol de serveis financers i que marca la posició de Brussel·les pel que fa a la negociació de la lliure circulació de capitals. En concret, el text, al qual ha tingut accés el Diari, apunta que “en les àrees on les autoritats de supervisió financera de la Unió tenen mandats de supervisió directa o poders d’intervenció directa, les decisions adoptades per elles seran legalment vinculants i d’aplicació directa en la jurisdicció de l’estat associat sense requerir validació per part d’una autoritat competent de l’estat associat”.
Malgrat que en aquest punt no s’especifica a quines àrees es refereix, en el següent capítol es detalla que els reguladors europeus tindran “poders d’emergència” en el cas “d’esdeveniments adversos en el sector financer” andorrà “que puguin tenir un impacte en l’estabilitat o integritat del sector financer de la Unió Europea o d’un dels seus estats membres, o ser perjudicials per als consumidors, inversors o altres parts interessades rellevants en la Unió Europea”. El punt continua indicant que també serà així en cas que “existeixin riscos emergents plantejats per empreses amb seu a l’estat associat i dedicades a activitats amb possibles implicacions transfrontereres”. Aquests “poders d’emergència” permetran a la UE “prohibir la subscripció de nous negocis o la incorporació de nous clients en cas de preocupacions de conducta o prudencials”, “prohibir la disposició lliure d’actius” i “emetre una ordre subjecta a sancions”. I s’hi agrega que intervindran en cas, entre d’altres, d’incomplir la legislació de la UE, de detectar activitats fraudulentes o casos de blanqueig o finançament del terrorisme. Les decisions seran adoptades per Europa sempre que s’hagi constatat que l’AFA no ho ha fet abans. “Aquestes decisions seran legalment vinculants i d’aplicació directa en la jurisdicció de l’estat associat sense requerir validació per part d’una autoritat de supervisió de l’estat associat”, remarca el text.
Aquest és un dels punts que el Govern vol revisar en el procés de negociació per determinar exactament en quins casos la UE podria actuar i aclarir així si els reguladors europeus envaeixen competències que s’entenen que han de ser nacionals, segons ha pogut saber aquest rotatiu. En aquest sentit, i vàlid per tots els punts que inclou el document, des de l’executiu es té clar que és una primera proposta “de màxims” per part de la UE i a partir de la qual s’ha de treballar.
El document també apunta la pèrdua d’autonomia del supervisor andorrà en la gestió més rutinària, ja que les seves decisions quedaran supeditades a la posició del regulador europeu. I afegeix que “l’estat associat garantirà que les autoritats de supervisió financera de la Unió puguin exercir els seus poders de manera efectiva dins de la seva jurisdicció”. En tot cas, el mecanisme de cooperació entre l’AFA i la UE s’haurà de definir a través d’un conveni.
Pel que fa a les avaluacions per tenir accés al mercat interior europeu, el text detalla que s’inclourà una revisió del sector financer, una avaluació de la implementació i aplicació de la legislació de la UE i auditories de la infraestructura de supervisió d’Andorra. Aquest procés, però, es podrà fer de manera gradual, és a dir, que serà Andorra qui decidirà si demana l’accés al mercat interior de tot el sector alhora o de manera esglaonada per a la banca, les assegurances i les gestores. Una proposta que suposa una novetat, ja que amb els estats membres no es permet aquesta gradualitat, segons les fonts consultades. El termini màxim perquè tots els segments del mercat s’hagin adaptat a la normativa europea serà de 10 anys, segons la primera proposta de Brussel·les. Fins que no compleixi els requisits i la UE avaluï que es fa de manera correcta, el sector no podrà operar a Europa. Els bancs europeus, en canvi, podran fer-ho des d’Andorra des del primer moment.
Un cop s’obtingui una avaluació favorable la UE farà auditories de manera regular. En concret, es proposa fer-les cada dos anys i demanar els canvis que es considerin necessaris. De no complir les modificacions que es demanin, Europa podria suspendre la part del protocol a la qual fes referència la recomanació. Aquest apartat, però, no és específic per al Principat, sinó que s’exigeix a tots els països.