La patronal demana rebaixar l'obligació del català als nouvinguts

La preocupació per la defensa de la llengua oficial és compartida per tots els actors polítics i econòmics del país. La manera com s’ha de dur a terme la protecció de l’idioma, però, genera discrepàncies. Els empresaris afirmen que comparteixen el neguit per l’increment de treballadors que no atenen en la llengua oficial, però demanen aplicar la mesura de manera que no sigui un “fre per trobar mà d’obra”. Així ho van indicar des de la CEA amb referència a la modificació de la Llei de la llengua oficial que prepara el Govern i que planteja que s’hagi de tenir un nivell mínim de català –inferior a un A2– per poder obtenir o renovar el permís de residència i treball. En cas de no poder certificar aquest nivell, serà obligatori fer un curs de 30 hores. En aquest sentit, la proposta de la patronal és que el requisit no sigui per a la primera autorització d’Immigració, sinó a partir de la primera renovació, que es demana al cap d’un any d’instal·lar-se al país. Si l’exigència es fa des de l’inici, la CEA considera que sí que pot ser un fre a l’hora de trobar mà d’obra.

L’opinió és compartida per la Unió Hotelera. El director, Jordi Pujol, va deixar clar que “ens sembla bé i lògic que s’exigeixi un mínim de català”, i va afirmar que “això ajudarà a tenir un servei de qualitat”. Amb tot, va afegir que “seria millor fer-ho en la primera renovació, perquè si no es pot convertir en un filtre perquè només vinguin catalans”. En aquest sentit va deixar clar que “el més important és la formació”. Un punt també destacat per la CEA, des d’on van apuntar que “cal que es posin els mitjans i recursos per garantir que l’aprenentatge del nivell mínim de català estigui a l’abast de tothom”.

En una línia similar es va expressar el portaveu de l’associació Argentinos en Andorra, Marcelo Ponce, que va destacar que “estem d’acord que s’exigeixi un nivell mínim”, i va negar que això sigui un problema per a l’arribada de treballadors. “No serà un fre per a l’arribada de treballadors però s’ha de garantir la formació”, va comentar. En aquesta línia, va proposar que s’ampliïn horaris per fer els cursos així com l’oferta per fer-los online.

Pel vessant polític, tant Concòrdia com el PS van defensar la mesura. En el primer cas, Cerni Escalé va emfatitzar que “protegir el català és protegir la identitat andorrana”, i va considerar que s’ha d’aconseguir fer efectiva la llei aplicant, per exemple, més sancions quan es detectin incompliments en rètols o menús dels restaurants. Per Concòrdia, la mesura també s’hauria d’aplicar a temporers “potser amb un curs encara més inicial” i caldria “estudiar com exigir més nivell a les renovacions”. Escalé va ser molt clar en afirmar que “un curs de 30 hores no serà un obstacle per l’arribada de treballadors”.

La consellera socialdemòcrata Susanna Vela va deixar clar que “no serà culpa d’això el problema de la mà d’obra, sinó dels salaris insuficients i dels preus de l’habitatge”. En aquest sentit, va afegir que “si volem oferir qualitat també passa perquè la gent estigui formada”, i va considerar que “s’exigeix un nivell mínim però l’objectiu ha de ser que els empresaris també ho vegin com un incentiu i motivar els treballadors a seguir aprenent”.

Des d’Andorra Endavant, Carine Montaner va afirmar que “s’ha d’exigir el nivell per a les persones que estan de cara al públic, però no per a la resta”, i que fer-ho per a tothom “pot generar que alguns residents d’alt poder adquisitiu marxin”. Per la seva banda, el liberal Víctor Pintos va compartir “la necessitat de fer alguna cosa per protegir la llengua”, però va indicar que “no sé si aquest és el camí” perquè “xoca amb la falta de mà d’obra, especialment en hoteleria i comerç”.