Molné justifica la restricció per l'alça de reagrupaments

La quota d’immigració estival i l’enduriment dels requisits econòmics per aconseguir el reagrupament familiar –que implica que una persona resident hagi de percebre un sou de gairebé 3.500 euros per poder traslladar al país la parella i un fill menor– han estat les primeres mesures preses per Ester Molné al capdavant del ministeri de Justícia i Interior. Les condicions per reagrupar han provocat una pluja de crítiques, des de l’oposició fins als sindicats o la patronal, i ahir la ministra va defensar la decisió en l’entrevista al Parlem-ne, de Diari TV. Molné va exposar que una de les qüestions que s’han valorat és que “els reagrupaments s’han incrementat força respecte a l’any passat” i, en concret, va especificar que tot i que ja el 2022 s’havien revisat a l’alça els criteris econòmics, aquest any els reagrupaments s’han “més que doblat”, arribant als 120. Això acompa­nyat de la gran quantitat de temporers que passen a la quota general –prop de 1.400 des de l’abril– i, per tant, a la possibilitat de demanar la residència per a la família han dut a una modificació per “prudència i responsabilitat”, per garantir que “es pugui viure de manera digna i tenir accés als serveis més bàsics” en un moment d’augment notable del cost de la vida.

Molné va rebutjat que es promogui un país per a rics o que es lligui el fenomen del creixement migratori a més problemes d’ordre públic. De fet, tampoc hi ha dades que indiquin un augment de la demanda de prestacions socials, però va insistir en l’argument de la prudència i de la necessitat de ser previsor amb uns recursos que són limitats. “Som un país petit i hem de tenir un control de la immigració”, va insistir, exemplificant-ho que malgrat que ara hi ha una notable necessitat de mà d’obra “si arriba una crisi, una aturada, el Govern ho haurà de gestionar”. Molné va assegurar, però, que la mesura “és conjuntural, si veiem que és assumible es flexibilitzarà de nou”. I sobre les crítiques, va atribuir les de la patronal al fet que no s’haguessin traslladat els canvis prèviament al Consell Econòmic i Social, un oblit del qual es va excusar.

Justícia

Respecte a la cartera de justícia, la ministra va recordar l’augment de recursos important que ha suposat el pla de xoc de la justícia i l’efecte positiu de la possibilitat d’usar per a més tipus de delictes les ordenances penals o judicis ràpids. Va apuntar que des de final d’any la xifra de presos preventius s’ha reduït a la meitat gràcies a aquesta modificació, que podria ampliar-se. No obstant això, també va defensar que històricament “no crec que s’hagi fet un abús de la presó preventiva”. Totes les incorporacions previstes al pla de xoc han de contribuir a accelerar les tramitacions judicials i minimitzar un col·lapse que els últims temps ha provocat diferents condemnes a l’Estat per vulnerar el dret dels ciutadans a un judici de durada raonable. La ministra va manifestar que “és un senyal d’alerta que ens hem de prendre seriosament” però també un signe que els mecanismes de protecció dels drets dels ciutadans funcionen.

REVISIÓ DE LES GRAELLES SALARIALS ALS COSSOS ESPECIALS

Un problema que ha d’afrontar el ministeri és el de la dificultat per cobrir les places dels cossos especials que s’ha evidenciat especialment en el darrer concurs per contractar vuit nous agents penitenciaris. Només una aspirant va superar la selecció. Molné va anunciar que en breu hi haurà una nova convocatòria i va admetre que a la Comella s’ha de recórrer a les hores extres per poder fer front a la feina donades les mancances de personal. Els sindicats argumenten que el gran problema és que la retribució salarial no és atractiva i Molné va anunciar una revisió de les graelles de tots els cossos especials. “S’ha de fer una reflexió de si el salari és suficientment atractiu”, va manifestar. A la policia també va explicar que aviat es convocarà un edicte per cobrir deu places, quatre de nova creació. Molné, que és la primera dona que ocupa el ministeri de Justícia i Interior, també va posar de manifest la necessitat que més dones entrin als cossos especials. Una de les primeres accions serà promoure plans d’igualtat amb mesures per conciliar o contra l’assetjament.