DIA DE LA DONA
200 persones a la manifestació del 8-M
Unes 200 persones se sumen a la manifestació organitzada per Acció Feminista
Després de tres anys sense manifestar-se, el moviment feminista va tornar ahir a omplir l’avinguda Carlemany amb motiu del 8 de març, Dia internacional de la dona. Unes 200 persones es van sumar a la manifestació convocada per l’associació Acció Feminista, amb el lema La vostra regressió, la nostra resistència.
La marxa va començar a les 19.30 hores a la plaça Coprínceps d’Escaldes-Engordany. El so dels tambors va dirigir els manifestants avinguda Carlemany avall i, durant el camí, es van sentir clams com “visca la lluita feminista!”, “fora repressaris dels nostres ovaris!” o “si ens toquen a una ens toquen a totes!”. Els assistents, de totes les edats i gèneres, també van aixecar cartells del tot reivindicatius i ni tan sols la pluja va aconseguir esborrar els seus missatges.
Una hora després, pels volts de les 20.30, els prop de 200 manifestants van arribar a la plaça de The Cloud, a Andorra la Vella, on les integrants d’Acció Feminista van procedir a la lectura del manifest. “Bona nit, gràcies a totes per estar aquí. Avui, Dia internacional de les dones, és un dia molt important per a totes. I aquest 8 de març és especial, perquè tornem a sortir al carrer, i perquè ho fem, de nou, en un moment complicat per a nosaltres”, va llegir Assun Lluís, vicepresidenta del Cineclub de les Valls. Acció Feminista va denunciar com, enmig d’una crisi econòmica, les dones formen part dels sectors professionals més precaritzats i com “estem patint altra vegada una regressió dels nostres drets”. D’aquí sorgeix el lema de la manifestació d’aquest 8 de març: La vostra regressió, la nostra resistència.
Des d’Acció Feminista van posar especial atenció en l’assetjament laboral. “A Europa un 55% de les dones diuen haver patit algun tipus d’assetjament, el 32% en l’àmbit laboral”, van assenyalar, tot denunciant que al Principat no hi ha dades ni tampoc protocols, eines i la seguretat suficient per fer front a aquesta problemàtica.
AVORTAMENT LEGAL
Com és costum, la qüestió de l’avortament va ser un dels altres punts claus de la mobilització. Molts dels cartells que aixecaven els manifestants reclamaven despenalitzar i legalitzar l’avortament i Acció Feminista també es va sumar a aquests clams. Així mateix, l’associació va parlar de la violència masclista i de com, al país, prop de 300 dones, i els seus fills i filles, han sigut atesos al servei d’atenció a les víctimes de la violència de gènere.
“El feminisme té com a objectiu que les dones tinguem millors vides, amb més drets i més oportunitats. No més drets que els homes, més drets que els que tenim ara”, va reivindicar Laia Ferré, presidenta d’Acció Feminista. Així, va expressar que des d’Acció Feminista reclamen que les seves reivindicacions vagin més enllà d’un programa electoral. “Els nostres drets no són qüestions electorals, són drets humans. I és que les feministes estem cansades de promeses electorals que mai arriben a complir-se del tot”, va concloure, i l’acte va finalitzar amb una exhibició dels Castellers d’Andorra.
La d’enguany és la primera manifestació que s’organitza pel Dia de la dona després de tres anys (sense comptar actes i mobilitzacions més petites). La darrera va ser la del 2020, organitzada per Acció Feminista i Stop Violències, i va batre el rècord de participació amb mig miler d’assistents. Aquest any han estat 200 les persones que han aixecat la veu per clamar per la igualtat, però ja és un primer pas.
UNA LLUITA PER A TOTHOM
Entre els prop de 200 manifestants que van acudir ahir a la marxa a causa del 8 de març, el Dia internacional de la dona, hi havia dones i homes de totes les edats, ideologies i orígens. Tots, però, units per una mateixa causa: aconseguir que hi hagi igualtat efectiva entre homes i dones. La Maria Campillo té 39 anys i explicava que va començar a manifestar-se pel 8 de març quan estudiava a la universitat. Ara, després d’alguns anys, continua sortint al carrer acompanyada de la seva filla petita. “És important que des de ben petits siguin conscients que queden moltes coses per fer en aquest àmbit i considero que el feminisme ha de ser part de la seva educació”, afirmava la mare. Per la seva banda, la nena lamentava que el que més li preocupa és que a les notícies només surtin els esports que fan els homes, i que els de les dones “gairebé no s’esmenten”. El seu somni quan sigui gran és ser esportista professional i vol que els seus mèrits també es reconeguin públicament. “Andorra està en procés de ser feminista, però no ho és”, assegurava la Mireia, de 26 anys. Explicava que, des del seu punt de vista, al país hi ha moltes limitacions i un exemple és el tema de la legalització i la despenalització l’avortament. Per a ella, es tracta d’un dret que ja s’hauria d’haver reconegut des de fa molt de temps, però que la barrera religiosa –juntament amb altres qüestions– ha impedit. Demanava més mobilitzacions com la que es va fer ahir, però reconeixia que des de Govern i les entitats feministes cada cop són “més insistents a donar veu a les dones i s’estan impulsant molts projectes interessants”. La Julia Montesinos, de 16 anys, és la darrera manifestant que va entrevistar ahir el Diari. Viu a Madrid, però està esquiant a Andorra amb la seva classe i quan es van assabentar que hi havia organitzada una manifestació no van dubtar de sumar-s’hi. Amb els seus companys i companyes. “M’han dit que Andorra és un dels països menys feministes”, lamentava la Julia, i és un dels motius que la van impulsar a unir-se. “Encara que s’han aconseguit moltes coses hem de continuar lluitant. I per això hem vingut avui”, afegia la madrilenya.