...quia pulvis est et in pulverem reverteris: Recorda, home, que ets pols i en pols et convertiràs! Malgrat que algun lector em pugui titllar de carrincló –que no m’importa gens ni mica– abans-d’ahir era Dimecres de Cendra. Un moment per a fer una pausa, dins d’un món tan accelerat. Ens cal una reflexió sobre els nostres costums. No és normal que ens deixem arrossegar pel brogit i el bullit d’un entorn sovint malaltís.
Aquesta fórmula amb què encapçalo la columna es pronuncia quan els preveres imposen les cendres al front dels creients. Marca l’inici de la Quaresma: la quarantena de preparació a la Pasqua. Passada la disbauxa del Carnestoltes, em permeto establir un joc de paraules. Ens cal reprendre el pols de l’orientació. Concassar l’essència vital de l’existència. Polsinar i xacar qualsevol resquitx de falsa felicitat. El temps és fugisser com un borrall o un sospir. A pols hem de fer per esberlar tot allò que ens tenalla i aferra al no-res d’un món sovint massa buit. Ni en palla ni en pols ens hauríem de deixar seduir pel rerefons d’aquells esquemes romans que incitaven al “mengem i bevem”... La buidor ni tan sols comporta un polsim o un corquim de mínima vàlua. Per contra, la societat actual es deixa guiar per proclames de lliure albir i llibertinatge. Haver d’acceptar la imposició de lleis desmarxades, absurdes i marcades pel carrall de l’odi i la incoherència denota el perfil, la carbonissa i les serradures del cervell de certs polítics populistes.
Hem de llevar, sí o sí, aquesta pols que ens ofega. Tal vegada, però, tots plegats ens ho hem guanyat a pols, en haver permès atorgar les regnes del país a gent que no sap on té la mà dreta. Fins al punt de legalitzar l’aniquilament d’éssers vius, perseguint judicialment els qui es carreguen l’ou d’una àliga. O aprovant la transsexualitat amb arguments de mercadal. On s’és vist aquest desori? Em vull desempolsegar d’aquesta trepa de xerrameques. No puc permetre que em vegin –ni de lluny– abatut, estroncallat o fet pols en sentit anímic. No podem deixar que ens esbraonin. El contrapunt perfecte al sentit anàrquic i caòtic que es desprèn del Carnaval passa pel missatge que s’amaga al rerefons quaresmal. Un període que encetàvem dimecres i que –essent o no creient– ha d’esperonar la raça humana envers la recerca d’un món millor: més just, més viu i farcit d’aquells valors que vàrem heretar dels nostres ancestres.