El neguit per les punxades

Les noies sempre se’ns ha dit que hem de vigilar quan sortim de festa. “No marxis amb cap desconegut”, “no et separis de les amigues” o “no beguis dels gots dels altres” són algunes de les consignes que els pares ens han repetit fins quedar-nos gravades al cervell. Ara, però, ha aparegut un nou fenomen que sembla més difícil de controlar: les punxades a les discoteques. De moment, set noies han denunciat haver estat punxades amb xeringues a locals d’oci nocturn de Barcelona. Una onada estesa arreu d’Europa que ja ha arribat tant a Espanya com a França. A Andorra, de moment, no es té constància de cap cas, segons informen fonts policials al Diari. Ara bé, l’alarma social que aquesta pràctica ha generat sí que ha arribat al Principat, on les noies admeten tenir por a sortir de festa a una discoteca.

“Fa por saber que està passant això. Ens genera inseguretat”, assegura Paola Mina, de 33 anys. “En aquest país hi ha molta seguretat i podies sortir tranquil·la, però ara ja no”, diu la María José, de 24 anys. Amb elles coincideix Paula Torralbo, una noia de 22 anys que prefereix quedar-se a casa. “Fins ara, no sortia gaire, però ara, encara menys”, indica. Ara bé, altres admeten témer sortir per Barcelona, però encara se senten segures al país: “En l’àmbit andorrà no tinc por, perquè és tot bastant segur. Dubto i espero que no arribi mai”, al·lega l’Alexandra, de 21 anys. Una opinió que xoca amb la de Torrella, que assegura que aquesta pràctica arribarà al país. “De moment estic una mica més tranquil·la, però sé que acabarà arribant, com tot.”

Mentre que la por i inseguretat fan que algunes noies optin per no sortir, n’hi ha d’altres que reivindiquen que aquests sentiments no les frenen. “Al principi em feia una mica de por, però tampoc podem deixar de viure”, explica la Júlia, de 24 anys, coincidint amb la Raquel, de 19, que creu que “arran de la por no podem quedar-nos a casa”.

La manera de sortir de festa, segons les noies amb qui ha parlat aquest rotatiu, no ha canviat “perquè abans ja érem conscients del perill”, explica la Kristel, de 25 anys. Així mateix, Eva Roig, de 20 anys, assenyala que “per costum no ens separàvem. No faig res de nou”. Ara bé, sí que han reforçat la precaució. “A la nit s’ha de tenir més cura ara que abans, això és una realitat”, esgrimeix la Lucía, de 23 anys. En aquest sentit, la Gemma, de 21 anys, relata que “no canviarem els hàbits, però vigilarem, estant més l’una per l’altra”. Una de les normes és que “sempre es torna a casa tots junts, és una llei”, sosté l’Andrea, de 26 anys. “Estaré més atenta que abans”, afirma la Joana, de 24 anys. I afegeix que “intentaré no estar enganxada a la gent, per saber a qui tinc a prop, qui em pot tocar i què em poden fer”. Per la seva banda, la Lucía sosté que “abans sempre sortíem noies i ara sempre intentem que també hi hagi algun noi al grup”.

Ara bé, en cas de trobar-se davant la sospita d’una possible punxada, algunes noies adverteixen que desconeixen com cal actuar. “No sabria com reaccionar”, admet l’Alexandra. En canvi, la Lisandra, de 20 anys, té clar que “trucaria a la policia i demanaria ajuda mentre no arriba”, mentre que la Tània, de 23 anys, manifesta que “aniríem directament a l’hospital, però no trucaria a la policia”. Per la seva banda, la Iveth, de 28 anys, argumenta que “s’ha d’estar al costat de la persona i no enfadar-se, perquè a vegades es culpa la víctima”.

De moment, ni el SAAS ni la policia compten amb un protocol establert per actuar en aquesta circumstància, segons van manifestar al Diari. Ara bé, des del cos recorden que és una qüestió denunciable i recomanen alertar els agents per poder obrir una investigació. D’aquesta manera, es podria obrir una investigació per veure el modus operandi.

Paola Mina, 33 anys

“Fa por saber que està passant això de les punxades a les discoteques. Genera molta inseguretat entre les noies”

María José, 24 anys

“En aquest país hi ha molta seguretat i podies sortir tranquil·la, però ara ja no”

Paula Torralbo, 22 anys

“Fins ara, no sortia, però ara encara menys. sé que acabarà arribant a andorra, com tot”

Alexandra, 21 anys

“ En l’àmbit andorrà no tinc por perquè hi ha molta seguretat. dubto i espero

que no arribi mai”

Júlia, 24 anys

“Al principi em feia una mica de por, però tampoc podem deixar de viure”

Raquel, 19 anys

“Arran de la por no podem quedar-nos a casa”

Kristel, 25 anys

“La meva forma de sortir no ha canviat perquè abans ja érem conscients del perill”

Eva Roig, 20 anys

“Per costum, abans ja no ens preparàvem. ara no faig res de nou”

Gemma Vendrell, 21 anys

No canviarem els hàbits, però vigilarem més, estant més l’una per l’altra”

Andrea, 26 anys

“Sempre es torna a casa tots junts, és una llei”

Joana, 24 anys

“Intentaré no estar enganxada a la gent per saber a qui tinc a prop, qui em pot tocar i què em poden fer”

Lucía, 23 anys

“Abans sempre sortíem noies i ara sempre intentem que també hi hagi algun noi al grup”

Lisandra Jué, 20 anys

“Trucaria a la policia i demanaria ajuda a alguna persona mentre no arriba”

Tània 23 anys

“Aniríem directament a l’hospital, però no trucaria a la policia”

Iveth, 28 anys

“S’ha d’estar al costat de la persona i no enfadar-se, perquè a vegades es culpa la víctima”