Dimarts, 9 de abril de 2024

Salut

Les visites telemàtiques es frenen durant el primer trimestre de l'any

Els metges de capçalera n’han fet 20.742, un 20% menys que en el mateix període del 2021, i els especialistes prop de 9.000, un 3% més

Afiliats fent cua a les portes de la CASS l'any passat.F. GALINDO

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) ha anunciat un reforç dels controls sobre la despesa sanitària, i les visites a distància dels metges seran un dels focus d’atenció. La modalitat ha passat de ser inexistent a disparar-se amb l’esclat de la pandèmia i després de batre rècords el 2021, amb prop de 133.000 actes (arrodonint, 97.000 de capçalera i 36.000 d’especialistes), les dades del primer trimestre del 2022 apunten a una frenada malgrat que les xifres d’activitat continuen sent molt altes, i més tenint en compte que s’han d’afegir els actes mèdics presencials. El total segueix molt per damunt de l’activitat prepandèmica.

Entre el gener i el març la CASS va reemborsar 20.742 actes no presencials de metges de capçalera, que suposen un 20% menys que els prop de 25.800 del primer trimestre de l’any anterior. En el cas dels especialistes, el trimestre es va cloure amb una lleugera pujada del 3%, amb 8.902 visites no presencials per les 8.667 del mateix període de l’any anterior. Però els metges de capçalera van fer, a més, 42.570 consultes presencials, amb la qual cosa els actes totals, entre telemàtics i tradicionals, van enfilar-se a 63.312. En el cas dels especialistes, de presencials se’n van fer 46.625 i la suma de consultes és, doncs, de 55.527. En el cas de la primària, el nombre és inferior al de l’any passat (67.094), mentre que en el de les especialitats mèdiques s’està un xic per sobre (54.879). Però prenent com a referència el primer trimestre del 2019, un any abans de la crisi sanitària, es constata com s’ha disparat l’activitat mèdica arran de la pandèmia. La xifra de consultes de metges de capçalera va ser llavors de 43.646 i la d’especialistes, 49.669. El primer trimestre del 2022 està 20.000 consultes de facultatius de primària per sobre d’aquell període. I se n’han facturat 16.000 més d’especialistes.

EL VOLUM DE DESPESA

El balanç desigual entre ingressos i despeses de la branca general, la que finança la sanitat, va provocar un dèficit de set milions d’euros. En els tres primers mesos de l’any la Seguretat Social va reemborsar 29,09 milions de despesa sanitària, el 6,8% més que entre el gener i el març de l’any 2021. L’hospitalització representa el major volum dinerari (10,1 milions, un 14% més que l’any anterior) i just al darrere se situa la farmàcia, que també ha experimentat un increment notable, del 16% concretament, respecte al primer trimestre de l’exercici passat. En nombres absoluts han estat 4,07 milions. Darrerament també s’ha posat sobre la taula la necessitat de revisar tarifes d’analítiques o proves que es paguen més cares a Andorra que a fora per tal de contenir una despesa que tampoc no baixa. La despesa en analítiques ha suposat 2,2 milions, pràcticament la mateixa xifra que un any enrere. El mateix ha succeït amb actes de radiologia o diagnòstic, que han suposat 1,3 i 1,6 milions, respectivament, quantitats molt similars a les d’un any enrere.

Els actes d’auxiliars mèdics on s’engloben la fisioteràpia o la logopèdia han suposat 1,6 milions també, un 1% per sobre dels reemborsaments del 2021.

EL MODEL DE REFERENT, A DEBAT

Ara que tot just s’acaben de celebrar unes eleccions a la CASS, alguns candidats dels assalariats (entre ells, les guanyadores) qüestionaven el model de metge referent perquè no ha suposat baixar la despesa, que és el motiu pel qual es va concebre. Les dades, per ara, no constaten un descens de l’activitat dels especialistes tot i el filtratge previ de capçalera per accedir-hi. Fins ara, però, des del ministeri o la CASS s’ha posat èmfasi en l’efecte distorsionador de la pandèmia, que dificulta les conclusions.

tracking