rEPORTATGE
Activisme artístic
Les obres de l’artista basc Aitor de Mendizábal aterren a l’ambaixada d’Espanya durant tres mesos per visibilitzar l’explotació forestal dels boscos.
Després d’haver estudiat a l’Academia Di Belle Arti de Roma i haver viscut 10 anys a Itàlia, l’artista Aitor de Mendizábal es va adonar que la seva obra, centrada en el rostre humà, era extremament figurativa. Va ser llavors quan va decidir fer un tomb artístic i començar a treballar la idea de la col·lectivitat, concretament, la dels boscos.
Ara, l’ambaixada espanyola acull des d’ahir l’exposició El árbol y su bosque de signos, una mostra de 45 peces d’aquest artista basc que va iniciar l’Institut Cervantes de Tolosa i que l’espai exhibirà durant tres mesos. Es tracta d’una sèrie de pintures, dibuixos i escultures creades a partir de materials com marbre, bronze o tinta xinesa que reflexionen al voltant del concepte dels arbres, un treball que l’artista desenvolupa des de fa 40 anys. Concretament, De Mendizábal, com va explicar ahir, se centra en la denúncia de l’explotació forestal i de com ha influït l’acció de l’ésser humà a la natura. Això sí, sense utilitzar la fusta, ja que considera que es tracta d’un element sagrat. “Els humans estem destruint d’una manera molt ràpida grans boscos de l’Àsia, Amèrica Llatina i l’Àfrica”, va exposar, tot afegint que “aquesta desforestació agreuja encara més el canvi climàtic”. Una situació que, segons ell, també es pot aplicar a l’escenari urbà. “Cada vegada més, a les grans metròpolis, l’arbre molesta. Les seves arrels topen amb els elements que configuren la ciutat”, va lamentar. “Crec que hem passat de considerar-lo un amic a considerar-lo un enemic”, va assegurar.
De Mendizábal posava ahir d’exemple una sèrie que s’exposa actualment a la mostra i es titula Arbol tiranizado versus alter ego, una contraposició d’allò que podria haver estat l’arbre enfront d’allò en què s’ha convertit per l’acció humana. “Em vaig inspirar en el jardiner oficial de Lluís XIV”, va relatar. “Ell considerava que s’havien de tiranitzar les plantes i modelar-les de tal manera que aconseguissin una forma concreta. I així, fer feliç el rei”, va afegir. Tot i això, De Mendizábal va voler deixar clar que no sempre la seva obra és una crua denúncia. “També hi ha una poètica dins la meva obra”, va explicar l’artista, tot assenyalant una obra inspirada en els Pirineus on apareixien uns arbres tallats que, després del pas del temps, havien tornat a créixer. “La natura sempre s’acaba fent el seu lloc”, va apuntar.