fauna

Pla per recuperar el voltor negre, l'àliga daurada, el trencalòs i l'aufrany

El departament de Medi Ambient treballa per protegir diverses espècies amenaçades

Un trencalòs al seu niu.SFG

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La biodiversitat del Principat conviu amb certes amenaces que poden provocar que algunes espècies arribin a estar en perill d’extinció. És el cas del trencalòs, l’àguila daurada, l’aufrany i el voltor negre, quatre aus caçadores i rapinyaires que han vist la seva presència decréixer substancialment els darrers anys. Per aquesta raó el passat mes de març el Govern va publicar un plec de bases per a un concurs nacional d’elaboració d’un pla de recuperació per a aquestes espècies. Segons va explicar al Diari Jepo Naudi, cap d’àrea de Biodiversitat i Paisatge del departament de Medi Ambient, s’ha optat per agrupar el trencalòs, l’àguila daurada, l’aufrany i el voltor negre perquè són aus que tenen amenaces similars. “Ja existia prèviament, des del 1999, un pla de recuperació del trencalòs que va tenir èxit i hi va haver una parella que va criar 6 pollets al país i que volem reproduir”, va comentar Naudi. Va afegir que el que es vol fer és ampliar aquest pla exitós a tres espècies més que estan en perill d’extinció amb les particularitats que té cadascuna d’elles.

Actualment, s’està treballant precisament en un estudi que establirà exactament quines són les particularitats de cada espècie. S’elaboraran fins a quatre plans de recuperació, un per a cada espècie en risc. Arran del procediment escollit per crear els projectes tot quatre planificacions poden compartir una base, ja que aquestes aus comparteixen moltes amenaces. D’acord amb l’estudi d’amenaces es portarà a terme un pla de recuperació adaptat a les particularitats tot i que en molts aspectes les actuacions més fonamentals siguin les mateixes.

En l’actualitat, a Andorra es té constància d’uns nou exemplars de trencalòs, hi ha menys de 10 parelles d’àguiles daurades, hi ha hagut algunes observacions aïllades de voltors negres els darrers anys i els aufranys s’estan reintroduint a Catalunya des de fa uns anys i un nombre indeterminat ha estat albirat al Principat, tot i que segons Jepo Naudi no poden ser més de cinc. Paral·lelament als programes de recuperació d’espècies, Andorra forma part d’un programa transfronterer que implica França i Espanya conegut com LoupO que vetlla per la reintroducció, seguiment i recuperació d’ossos bruns i llops al Pirineu. Com va explicar Jordi Solà, cap de la unitat de Fauna del departament de Medi Ambient, “tenim estacions repartides pel Pirineu que hi són de manera permanent. Atrauen els animals perquè s’hi gratin i amb el pèl que queda a l’estació l’analitzem per detectar si és un os que teníem controlat o un de nou. D’aquesta manera fem el seguiment dels exemplars que hi ha a la regió”.

A Andorra no s’ha detectat cap llop, ni a les estacions ni per observacions d’alguna persona, se sap que per la Cerdanya passen de tant en tant 2 exemplars, però no han arribat al Principat. Al llarg del 2021 es van registrar més de 70 ossos bruns i es calcula que al voltant de 10 podrien haver passat per Andorra tot i que no hi ha registre del seu pas ni per observacions oculars ni per rastres o excrements. Entre els 70 animals detectats hi ha 8 femelles amb 15 cadells. Jordi Solà va comentar que el fet que hi hagi 15 cadells és una bona notícia tot i que “no és espectacular, podríem dir que és un paràmetre normal”.

ESPÈCIES A PROTEGIR

-Àguiles daurades

Hi ha registrades menys de 10 parelles d’aquesta espècie al Principat. És de les poques que encara té població fixa a Andorra.

-Voltors negres

Són aus més aviat nòmades. La seva presència a Andorra és mínima i es tenen controlats tres exemplars que passen esporàdicament pel país.

-Trencalòs

Després d’aconseguir que una parella es reproduís fa 23 anys hi ha una població petita però estable. L’any passat la població no va créixer.

-Aufranys

A Catalunya s’està reintroduint aquesta au rapinyaire. Arran d’aquest procés alguns arriben esporàdicament a travessar lees fronteres andorranes.

tracking