'Despullats' sense mascareta
La sensació d’entrar als establiments amb la cara descoberta després de dos anys va resultar, en un primer moment, incòmoda per a algunes persones, que sentien que incomplien la llei.
Una treballadora d'un supermercat i una clienta sense mascareta.
Moltes persones es van sentir una mica despullades ahir quan van anar a la fleca a primera hora del matí a comprar una barra de pa amb la boca destapada. Aquesta sensació es barrejava a parts iguals amb la d’estar saltant-se la llei en entrar a la cafeteria o a qualsevol establiment ensenyant les dents després de dos anys amb la mascareta incrustada a la cara. “Al principi m’ha incomodat i m’he sentit com si estigués fent una cosa que no estava permesa”, va relatar la Marina Lluch mentre esperava a ser atesa.
Al supermercat el nombre de persones reticents a descobrir-se el rostre era similar al d’aquelles que passejaven contentes sense aquest objecte molest que els dificultava respirar, els estrenyia les orelles, els encetava la barbeta i els entelava les ulleres. Alhora, els més indecisos van decantar-se per continuar portant-la amb el nas saludant o a l’altura del mentó. Ara bé, gairebé tota la gent amb qui va conversar el Diari va coincidir a estar d’acord amb la decisió de Govern de suprimir l’obligatorietat de la mascareta als espais interiors. “Qui vulgui que se la posi, però jo avui no l’he portat”, va reivindicar la Irene González, una mestra de 41 anys que passejava el seu somriure pel passadís dels estris de cuina amb la mascareta mig oblidada penjant del coll. “Tenia ganes de veure les cares de la gent”, va celebrar, i molt especialment la dels seus alumnes a classe. “No poder contemplar l’expressió dels nens em feia molta llàstima.” A González, treure’s la mascareta ahir no li va despertar la por de tornar-se a contagiar, sinó al contrari, perquè considera que “ara la situació està controlada”.
En canvi, la Suzete Araujo, una clienta de 40 anys, va optar per continuar protegint-se amb la màscara. “Tinc problemes de salut i vaig estar dos mesos a l’UCI ingressada per covid”, va recordar. Araujo va admetre que encara li provoca “inseguretat que la gent no la porti als llocs tancats” i va considerar que la iniciativa ha arribat “massa d’hora”. “Veient les notícies, crec que serà una decisió temporal”, va augurar. Igual que ella, la Rosa Martínez, una usuària de 46 anys, va coincidir a apuntar que “encara em fa por treure-me-la. A més, ja m’he acostumat i no m’importa portar-la posada”, va esgrimir.
La decisió de portar o no la mascareta tampoc va ser unànime entre els empleats que treballen de cara al públic. La Yoninis Rodríguez, una carnissera que atén un munt de gent al llarg del dia, va decidir posar-se-la com si la llei no hagués canviat. Ella i les seves companyes van preferir “tenir cautela” perquè “estem tancades amb gent i molt a prop els uns dels altres per treure’ns-la”. A més, va admetre que, encara que és molesta, “ja ens hi hem acostumat”. Tot i que ella va optar per dur-la, “no em fa por que els altres no la portin”, va assenyalar. De la mateixa manera, en Wadoud, un treballador de 19 anys, tampoc es va treure la mascareta per treballar ahir. La seva decisió es va basar en una qüestió de solidaritat, ja que va pensar que era una manera de protegir els altres. En canvi, la Melanie Costa, una empleada del supermercat de 36 anys, explicava amb la cara descoberta mentre proveïa les lleixes que “no me la penso tornar a posar si no torna a ser obligatòria”.
El primer dia sense mascareta als interiors.