Espot afirma no saber qui va encarregar l'informe de l'avortament
El PS pressiona el Govern pel que fa al document jurídic sobre l’avortament i Espot assegura no saber qui el va encomanar
Tot i que en reiterades ocasions el cap de Govern, Xavier Espot, va afirmar ahir, durant la sessió de control parlamentària, que respondria “amb molt de gust” les sempre espinoses preguntes relacionades amb l’avortament, el PS va optar per estrènyer el setge al voltant de qui va encarregar l’informe sobre la interrupció voluntària de l’embaràs, quelcom que el líder de l’executiu no va revelar tot al·legant el seu “desconeixement”. “Puc tenir els meus indicis, però com que no ho sé del cert i a mi no m’agrada dir mentides prefereixo no respondre”, va esgrimir Espot, que va sostenir que aquest fet “és absolutament irrellevant”.
Cada evasiva del líder executiu va motivar una major insistència en el següent torn d’intervenció per part dels socialdemòcrates, convençuts que la maniobra d’Espot pretenia cobrir les espatlles de la ment pensant que va encarregar l’informe. “Persisteix en la idea que tot i ser ministre d’Afers Socials i el candidat de DA a les eleccions no sabia res de l’informe. Volem saber la persona que va fer l’encàrrec i va participar en la tria”, va furgar el president del grup parlamentari del PS, Pere López. Una persistència que, al seu torn, va propiciar que Espot s’autoerigís com l’ase dels cops amb la voluntat de reconduir el debat cap a la “qüestió de fons”. “La persona que el va encomanar no va fer res mal fet, però bé, facin-me responsable a mi. Qui va rebre l’informe, qui va ordenar el pagament i qui va presidir la sessió de Govern vaig ser jo. No busquin més responsables”, va manifestar.
No obstant això, aquest cop el fons del debat sobre la despenalització de l’avortament va quedar en segon pla perquè López va posar la lupa en la discrecionalitat de l’informe i la metodologia de pagament.“Tot i superar els 7.500 euros no es va publicar al BOPA. Si no hagués estat per la demanda del PS, l’opinió pública no hauria sabut mai res de l’existència de l’informe”, va dir. Per la seva banda, Espot va emparar-se en els articles 52.1 i 54.3 de la Llei de contractació pública per justificar que la publicació de l’edicte era “potestativa”.
Al respecte del criteri de la comptabilització de la despesa, que segons López es va realitzar “de forma irregular”, el cap de Govern va explicar que el compromís de pagament es va efectuar el 2019 un cop l’encàrrec estava realitzat i no amb caràcter previ. “Això no només no és irregular, sinó que és habitual. Des de la rigidesa de la Intervenció General se’ns ha dit que això és una incidència de gestió perfectament reparable. Si fos irregular haurien fet un informe desfavorable”, va defensar Espot. Una argumentació que per al líder de l’oposició va causar “una enorme sorpresa”. “Pensàvem que era un cas extraordinari i únic. Això és una perillosíssima gestió de les finances públiques”, va recriminar a Espot.
Relacionat amb la motivació de l’informe, que va ser encarregat a l’advocat andorrà Manel Pujadas i al lletrat espanyol Tomàs Gui Mori, Espot va exposar que es volien aconseguir “pistes jurídiques” per esbrinar si el marc constitucional té cabuda per a una “solució parcial o total” de la interrupció voluntària de l’embaràs. Quant a les conclusions, va afirmar que són “eminentment jurídiques” i hi va restar importància assegurant que el text “no és el Sant Grial”, tot deixant clar que “a hores d’ara no albirem una solució definitiva a aquesta problemàtica”.
En darrer lloc, Espot va confirmar que ell mateix sí que va encomanar tres demandes d’informació complementàries per saber si els professionals de la medicina podien incórrer en responsabilitats penals en cas d’informar de sistemes sanitaris a l’estranger on practicar l’avortament; per donar “màxima seguretat jurídica” als prestadors del servei d’atenció integral a la dona, i per explorar la possibilitat d’atorgar “un ajut econòmic ocasional” des d’Afers Socials a dones que s’hagin sufragat un avortament a l’estranger.