El PS rebutja un psicòleg per canviar el nom perquè no és malaltia

La possibilitat de canviar el nom al registre civil per a les persones transgènere que es vol incloure en la llei de la persona i la família està portant cua. Majoria i oposició estan d’acord en el fet que cal introduir el canvi legislatiu, però discrepen en la manera de procedir en el cas dels menors de 16 anys. Segons la voluntat dels demòcrates, per als més joves caldrà que els dos progenitors estiguin d’acord en la decisió del menor. A més, el menor haurà de passar per l’avaluació d’un psicòleg que haurà d’acreditar que l’interessat és prou madur per prendre aquesta decisió. I és precisament en aquest darrer punt en què el PS discrepa.

El treball de la llei s’està fent de manera conjunta i en un inici, segons afirmen fonts socialdemòcrates, no es va posar sobre la taula que fos necessària cap figura que determinés la maduresa de l’infant. El PS no veu bé, a més, que aquesta figura sigui un psicòleg, perquè considera que encara que sigui d’una manera velada s’està insinuant que aquestes persones tenen un trastorn de salut mental. “És important despatologitzar els transgènere”, remarquen des del PS. El seu posicionament respon, segons indiquen, en els imputs que han rebut per part de persones transgènere i també per les directrius de l’ONU, que afirmen que no volen la intervenció ni de psicòlegs ni de psiquiatres per desvincular la decisió de qüestions de salut mental.

Per als socialdemòcrates no és necessari que cap figura, més enllà dels progenitors, intervingui en aquest procés. Malgrat això, entenen que la feina en comissió parlamentària consisteix a arribar a consensos i per això busquen una alternativa al psicòleg que pugui determinar la maduresa de l’infant, tal com demanen els demòcrates. La seva voluntat és trobar una persona independent i neutral que conegui el menor i que pugui fer una declaració de testimoni però sense que l’implicat s’hagi de sotmetre a un tractament d’avaluació.

Els grups de la majoria no es tanquen a fer canvis a la seva proposta si el PS troba una figura alternativa a un psicòleg, però sí que volen una garantia més enllà de l’aval dels pares, en el cas dels menors de 16 anys. La discrepància només té lloc en el cas que els dos progenitors estiguin d’acord, ja que quan hi ha divisió entre els pares, els dos grups parlamentaris estan d’acord en el fet que sigui la justícia qui intervingui.

Majoria i oposició també coincideixen a ajornar, per ara, la modificació del canvi de gènere al registre civil si la persona no ha passat per una operació de canvi de sexe. En un inici DA i PS estaven d’acord en afegir-ho a la llei, però després d’una reflexió van decidir fer marxa enrere. Per la complexitat de la qüestió van acordar regular-ho amb una llei específica més endavant.

L’aprovació de la llei de família comportarà altres modificacions importants per al dia a dia de la ciutadania, entre les quals destaca el fet que ja no serà necessari que una parella al·legui les causes per demanar el divorci, sinó que es podrà fer directament i de forma unilateral. La principal novetat en aquest sentit és que ja no s’haurà de seguir un primer procediment de separació per posteriorment divorciar-se, sinó que es podrà obtenir de forma directa si es considera oportú. El text també canvia la fins ara unió de parelles homosexuals per casament evitant així utilitzar matrimoni per a les parelles d’un mateix sexe. Malgrat això, el text defineix el casament com una forma de matrimoni. A més, la norma inclourà el concepte de família reconstruïda, una realitat que fins ara no es contemplava a la llei, amb la voluntat de regular la relació amb els fills de relacions anteriors, entre altres qüestions.

ARGUMENTS

1. Caldrà permís dels pares en els menors de 16 anys

La nova llei permetrà als majors de 16 anys canviar-se el nom sense permís dels pares. Per als menors d’aquesta edat, caldrà la signatura dels dos progenitors per poder fer el canvi.

2. DA vol que un psicòleg estudiï la maduresa

La proposta de DA inclou que en el cas dels menors de 16 anys un psicòleg hagi de determinar si l’infant és prou madur per prendre aquesta decisió, a part de l’aval dels pares.

3. El PS creu que s’ha de despatologitzar

El PS rebutja la idea que sigui un psicòleg el que hagi de fer una avaluació de la maduresa de l’infant. Defensen que no cal cap figura més enllà del permís dels progenitors.

4. Recerca d’una figura alternativa

Tot i el seu posicionament, el PS busca una alternativa a la figura del psicòleg per trobar consens amb DA. El grup de la majoria està obert a estudiar una altra opció si el PS la presenta.