Vel a l'aula: un dret per sobre de la norma?

La prohibició per part del Lycée a una nena d’11 anys de portar el hijab a l’escola ha traslladat a la comunitat islàmica resident al Principat un debat que ja s’ha viscut en altres societats, amb la mateixa França al capdavant. Tot i que molts interlocutors no s’han volgut pronunciar a causa que es tracta d’un assumpte fronterer, hi ha qui sí que ha volgut dir-hi la seva per la importància que té la religió en l’ordenament de la vida de les comunitats de qualsevol creença religiosa. En aquest cas, Abdel Decaldes afirma al Diari que “per a mi és un cas clar de discriminació; tots els alumnes escullen la vestimenta amb què van a l’escola i si porten tatuatges, faldes o vestit”. En aquest sentit es veu el hijab com una peça de la identitat de la persona, fins al punt que aquest testimoni afirma que “la nena s’ha fet de l’islam i hi té dret, com tot el món, quin problema hi ha? Cadascú fa la seva vida”.

D’altra banda, Abdeslam Nafei feia una altra reflexió. “Jo no trobo cap tipus de discriminació o marginació racial de part dels directius dels centres escolars i els administradors de Govern”, afirma amb relació a la prohibició que fa del hijab la legislació francesa per considerar-lo un símbol religiós ostentós. A més a més, envers l’edat de la menor i la prohibició, Nafei defensa la prohibició dels símbols “fins que els nens siguin majors d’edat i es conscienciïn en la seva pròpia fe religiosa; d’aquesta manera els nens no es diferencien entre ells i millora la integració i la convivència social”. Així, Abdeslam Nafei considera que l’alumnat no hauria de portar cap símbol religiós a les escoles.

Abdel, en canvi, opina que les “normes són les normes i s’han de respectar, però els drets humans són superiors”. Així mateix, sobre la prohibició de símbols, fa una reflexió sobre l’extensió de la legislació francesa a altres entorns i es pregunta: “Per què no treuen les monges de l’educació per la seva vestimenta?”

La decisió de la família també és motiu de discussió i debat al si de la comunitat. La legislació i els protocols d’absentisme recorden l’obligació dels pares d’escolaritzar els menors i, en aquest sentit, Abdeslam Nafei indica que “les mares i els pares dels nens i nenes escolaritzats hem de ser conscients i entrar en raó amb enteniment i respecte a altres religions i a altres cultures en aquesta vida quotidiana”.

PROHIBICIÓ A EUROPA

La paraula hijab es pot traduir al català com a vel i també expressa el fet de cobrir-se el cap amb un mocador. Alhora, també designa un dels tipus de hijab. No obstant això, n’hi ha de més tipus, com la xaila, l’amira, el xador, el nicab i el burca. Aquesta darrera vestimenta està prohibida no ja a les escoles, sinó en espais públics. Els Països Baixos la van prohibir per a aquesta finalitat el 2019, mentre que a França data de l’any 2010, igual que a Bèlgica, i Àustria i Letònia ho van fer el 2017. A Espanya no està prohibida en l’àmbit territorial. L’ajuntament de Lleida va aprovar una ordenança prohibint-la, però va ser anul·lada pel Tribunal Suprem el 2013.

EL LAÏCISME ESTRICTE DE FRANÇA ÉS POLÈMIC DES DEL 2004

La laïcitat de l’Estat francès sempre ha estat motiu de discussió, no pel fons, sinó per les dificultats per a la seva aplicació estricta. El país va aprovar, no sense debat, la Llei de separació el desembre del 1905, per la qual l’Estat trencava de facto amb el Concordat amb el Vaticà i deixava de finançar les activitats de l’Església catòlica al país, però, de retruc, tota relació de les confessions religioses amb l’Estat. Aquesta llei és vista com un dels inicis de la laïcitat del país, la qual arrenca els dies de la Revolució a final del segle XVIII. Ancorada en l’esperit d’aquesta llei, la qual proclama la laïcitat de l’Estat francès, l’Assemblea va aprovar el febrer del 2004 la Llei dels símbols religiosos a l’escola. Aquesta llei prohibeix dur símbols religiosos ostentosos, com ara el hijab, la quipà o una creu. En el seu dia, l’aprovació de la llei va comportar manifestacions i protestes, principalment de la comunitat islàmica. Unes protestes que s’han reproduït recentment. Si bé en general és acceptat i respectat que a l’escola estan prohibits els símbols religiosos, la pretensió de certs partits conservadors d’estendre la prohibició a les mares que participen en activitats extraescolar va provocar de nou manifestacions al carrer. Una esmena conservadora a una llei “antiseparatista”, que pretén prendre mesures contra els matrimonis forçats i les proves de virginitat, entre d’altres, apunta cap a la prohibició del hijab en espais públics, fet que ha encès de nou el debat per considerar-ho discriminatori.