rEPORTATGE

Deixar enrere el blanc i negre

El Comú de Sant Julià de Llòria és l’únic del Principat que continua mantenint el codi de vestimenta formal durant la celebració dels consells de comú.

Deixar enrere el blanc i negreFernando Galindo

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La proposta sobre el vet dels tatuatges al Consell General ha portat cua i aquesta setmana la polèmica està servida. La imposició o no de normes sobre els complements estètics o codis de vestimenta és habitual en determinades institucions públiques. De fet, al Principat s’arrosseguen algunes normes d’ús i tradició en algunes corporacions. Sense anar més lluny, a Sant Julià de Lòria, per exemple, es reclama encara als consellers el fet de vestir de blanc i negre durant les sessions de consell de comú. “És un costum arrelat que forma part de la normalitat institucional. Tot i això, no veuria malament que anés evolucionant cap a una llibertat més individual”, opina Cerni Cairat, conseller de Desperta Laurèdia al comú de Sant Julià de Lòria.

Per altra banda, a Escaldes-Engordany, on també es mantenia fins ara el codi de vestimenta blanca i negra, la situació va canviar a partir del gener del 2020, quan el Partit Socialdemòcrata va entrar a dirigir l’ens. “Vam dir a la gent que havia d’anar vestida amb els colors que volgués, però sense ofendre la institució. Es tracta de respecte i d’anar vestit correctament”, explica Cèlia Vendrell, consellera de Medi Ambient d’Escaldes, en nom de la majoria. “Abans tothom duia pantalons, americana negra i brusa”, afegeix. Tot i això, la consellera destaca que tampoc es tracta de cap legislació estricta, ja que la normativa no es troba recollida dins de cap llei, sinó que, més aviat, es tracta d’un tema d’usos i costums d’èpoques passades. Ara bé, tot i la renovació de l’ens, hi ha qui manté el costum. “Des de la minoria pensem que és un tema de tradició. Tothom té un vestit negre i una camisa blanca”, apunta Núria Barquin, de l’oposició escaldenca. “Fa uns anys ho van decidir així perquè buscaven uniformitat. Es tracta de seguir una tradició que algú va crear en un determinat moment de la història”, afegeix. Una tradició que explica amb detall Miquel Aleix, exconseller general i excònsol menor del comú d’Escaldes-Engordany. “A casa meva el meu avi ja havia estat cònsol i conseller, i m’explicava que tothom vestia amb vestit fosc i corbata negra”, recorda. “Es tractava d’un signe d’igualtat. Així, en aquells moments, no es distingien les diferències entre una classe i una altra”, afegeix. Aleix creu recordar que aquest codi es va imposar a partir del segle XVII o XVIII amb la uniformització del Consell General, que en aquells moments incorporava també la capa d’autoritat. “A poc a poc, el codi es va fer extens als comuns. Més tard es va anar aplicant només en dates assenyalades com ara preses de possessió o lliuraments de càrrecs. Tot s’ha anat relaxant”, relata. Ara, la modernitat lluita per obrir-se pas entre el pes de la tradició.

tracking