Govern preveu el doble de dèficit el 2021
Jover augura que el 2023 l’executiu tornarà a complir els paràmetres de la regla d’or
Govern preveu el doble de dèficit el 2021
El Govern preveu que durant el 2021 el dèficit amb què s’acabi l’exercici sigui pràcticament el doble del que s’havia previst en els pressupostos per al mateix any que es van tramitar la tardor passada. Per aquest motiu, l’executiu va presentar ahir en el marc de la comissió de Finances del Consell General un pressupost extraordinari, el pla d’equilibri econòmic financer i l’actualització del marc pressupostari, en què es passa dels 65 milions de dèficit que s’havien estimat als 129 milions que reflecteix el nou document pressupostari. A més a més, cal ressenyar que el dèficit acumulat entre els dos anys que té impacte la pandèmia s’enfila fins als 230 milions d’euros.
“Som conscients que l’hivern ha sigut molt pitjor del que tots esperàvem quan vam fer les previsions del pressupost”, va assenyalar el ministre de Finances i portaveu del Govern, Eric Jover, durant la compareixença d’ahir davant els consellers generals. No obstant això, el ministre va apuntar algunes dades per a l’optimisme i va destacar que “les estimacions que fem per als propers anys són que tindrem un creixement superior als països del nostre entorn durant el 2022 i el 2023”, i que aquest fet permetrà rebaixar llavors l’endeutament per sota del 40%, que és el màxim que estableix la regla d’or. Amb la nova previsió se situa en el 53,7%. En aquest sentit, l’executiu preveu que l’any vinent l’economia s’expandeixi un 7,1% mentre que per al darrer any de la present legislatura sigui del 4,9%. Pel que fa als comptes presents, la modificació pressupostària presentada pel Govern preveu retallar vuit milions d’euros més en inversions.
Des del PS, Pere López va retreure al ministre que “fa maquillatge amb els comptes” i li va recordar que “els números que va presentar llavors [a la tardor] eren massa optimistes”. Per al president del grup socialdemòcrata, “ningú es podia creure aleshores que, malgrat que la situació pogués millorar, tornaríem a valors econòmics prepandèmics. Ha fet un exercici de full de càlcul”. Jover va replicar que “ni nosaltres ni vostès no teníem la capacitat de preveure fins quan duraria la crisi, ni quan arribarien les vacunes, ni tampoc quan es podrien obrir les estacions d’esquí”, tot i que va afegir que “en el seu moment ja vam explicar que hi havia incerteses. I ara, si hi hagués una pandèmia o una catàstrofe, hauríem de tornar a adaptar els números”. Jover va afegir que “el Govern ha fet els esforços necessaris per tal de poder cobrir les necessitats i fer front als ERTO i a les despeses socials”. En aquest sentit, el ministre va apuntar que en el nou text pressupostari les despeses en transferències havien augmentat en 41 milions, bàsicament pel pagament dels ERTO, i que els ingressos per impostos indirectes havien caigut prop dels 38 milions d’euros.
FONTS DE FINANÇAMENT
El titular de Finances va dir que Govern continua treballant amb la diversificació de les fonts de finançament, i va explicar que “en aquest projecte de llei incloem una part que ens permetria acudir als mercats internacionals per col·locar deute per valor de 300 milions, destinats a refinançar els venciments que té el Govern durant el 2022”. Aquesta estratègia seria perquè “les condicions pot ser que siguin més favorables aquest any. Llavors guardaríem els diners a caixa fins l’any vinent”, va afegir el ministre.
Finalment, el titular de Finances va lloar els beneficis de poder acudir als mercats internacionals i va xifrar en 35 milions d’euros el que s’estalviaran les arques públiques amb l’emissió de bons verds socials i sostenibles que es van fer recentment.
ELS TIPUS NOMINALS NO S'APUJARAN
El ministre de Finances i portaveu del Govern va anunciar ahir durant la seva compareixença a la comissió de Finances que l’executiu no augmentarà els tipus nominals en la reforma fiscal que s’està treballat. No obstant això, el que sí que va indicar Jover és que “es revisarà el funcionament de les actuals figures impositives”, i va dir que es tractava d’una “reforma àmplia”. A més a més, va apuntar que “les empreses que puguin fer caixa contribuiran moderadament a l’esforç que fa l’Estat”.