L'oposició esclata per la invasió del Govern en la llei d'actius digitals

La contractació per part del Govern dels serveis del bufet d’advocats Cases & Lacambra per un import de 75.240 euros per a la redacció d’esmenes de la llei d’actius digitals va generar ahir un terratrèmol polític amb epicentre al Consell General, i amb rèpliques que també van portar de corcoll l’executiu durant el consell de ministres. Tant és així que el ministre de Finances i portaveu, Eric Jover, va recular posicions en roda de premsa al·legant “una imprecisió major” en l’edicte que va sortir publicat al BOPA.

“No hem estat suficientment encertats en la tria de paraules i vull fer una rectificació. No es redactaran esmenes, el que es farà és un treball previ per tenir una opinió tècnica i ho posarem a disposició del Consell General per si ho consideren oportú”, va al·legar Jover. A més, va justificar que els equips jurídics de Govern, l’AFA i la UIFand “no són suficients per tenir una visió més al detall en aquesta matèria tan tècnica”. L’adjudicació, que té un termini d’execució fins a final d’any, pot ser renovada pel Govern anualment sense superar els sis anys.

La reacció dels grups

El modus operandi del Govern va agafar a contrapeu el president del grup parlamentari de DA, Carles Enseñat, que va expressar el seu desconcert atès que en el redactat original de la proposició de llei ja va comptar amb un assessorament jurídic finançat per DA, L’A i CC. Concretament, la formacions de la majoria, segons ha pogut saber el Diari, van abonar 45.000 euros a l’advocat Xavier Gasia, del despatx Addvante, especialitzat en tecnologies blockchain. En termes percentuals, això suposa que l’assessorament encarregat pel Govern per al treball de les esmenes ha costat un 66% més del que van pagar els grups de la majoria per redactar l’elaboració de la llei.

De totes maneres, Enseñat va insistir que a DA, L’A i CC “tenim la nostra autonomia” a l’hora d’estudiar les esmenes provinents del Govern. “No ho hem d’acceptar al cent per cent”, va manifestar Enseñat, que va imaginar que la contractació del Govern respon a un criteri de prudència. “Estem parlant de flux de capitals i suposo que es volen assegurar que Andorra no es posa en risc de possibles llistes de paradisos fiscals”, va sostenir.

Des del PS, Pere López va titllar els fets ocorreguts “d’una afectació directíssima a la separació de poders” i no es va mossegar la llengua a l’hora de fer-ne una valoració. “És molt greu que el Govern contracti un assessorament per fer esmenes perquè és una competència dels grups parlamentaris. Una altra cosa és que de manera no tan clara ni tan desencertada com aquesta publicació tots ja sabem que l’actual Govern ingereix tot sovint en la feina dels grups parlamentaris”, va subratllar López, que va demanar explicacions “al més alt nivell”. “En una democràcia moderna això és inacceptable”, va assenyalar el dirigent socialdemòcrata, que va conjecturar amb la possibilitat “d’un finançament irregular per part del Govern als grups de la majoria”.

Per últim, el president del grup parlamentari de terceravia, Josep Pintat, va entrar ahir una pregunta escrita davant el que va considerar “un atropellament de competències”. Igualment, Pintat va denunciar que l’adjudicació directa incompleix la Llei de contractació pública, ja que fixa un topall de 12.000 euros per no haver de sotmetre’s a un concurs públic. “Amb la nostra assignació econòmica, si hem de fer un encàrrec d’aquesta mena ens quedem sense pressupost”, va concloure.

CRONOLOGIA DE LA PROPOSICIÓ DELS ACTIUS DIGITALS

La proposició de llei de la representació digital d’actius mitjançant l’ús de la criptografia i de la tecnologia de llibre registre distribuït i blockchain va ser presentada el 25 de gener pels grups de la majoria. En el criteri favorable de Govern es va advertir del seu “risc reputacional”. “Un dels principals perills identificats és que els actius digitals i la seva gestió puguin ser elements crítics per facilitar el blanqueig de capitals i altres activitats il·lícites”, va pronunciar el ministre de Finances, Eric Jover. El text va ser pres en consideració amb els vots en contra del PS.