La crisi empeny a ocupar pisos a la Seu malgrat tenir feina al Principat

L’edifici ocupat a la Seu d’Urgell, al carrer Portal d’Andorra torna a tenir llum. I, òbviament, els mateixos ocupants, entre els quals es troben, com va avançar el Diari dissabte passat, famílies andorranes algunes de les quals fins i tot tenen un treball fix al Principat. El bloc, que és propietat d’un fons voltor que el va comprar fa dos anys a Banc de Sabadell, estava desocupat a l’espera d’una millora del mercat immobiliari.

La precarietat econòmica que sembla endèmica amb els efectes de la pandèmia s’ha deixat notar a la Seu, on viuen molts treballadors transfronterers, alguns d’andorrans i d’altres nacionalitats.

Dins d’aquest bloc, que molts veïns de la ciutat qualifiquen de “maco”, hi ha andorrans o exresidents. Són 32 pisos. Els lloguers inabastables a Andorra els han fet fora del país i alguns han acabat d’ocupes perquè ara, la Seu d’Urgell, ja no és aquell refugi on es trobaven bons habitatges a preus raonables. La falta de pisos a Andorra s’ha traduït en una escalada de preus a la ciutat catalana que els urgellencs gaire bé no poden assumir en plena crisi econòmica d’ERTO, acomiadaments, i empreses i negocis tancats.

Matrícules d'Andorra

Als afores del bloc ocupat es poden observar cotxes amb matrícula andorrana. A dins dels habitatges hi ha mobiliari, televisió, però la llum i l’aigua és de franc, pispada de l’’enllumenat públic i subministrada per l’empresa pública Hius. Hi ha força diversitat. L. A. treballa a Andorra com a auxiliar d’infermeria. Té un sou fix i es pot considerar una privilegiada, però explica que si ha d’afrontar un lloguer els diners que queden no li permeten arribar a final de mes per cobrir les necessitats bàsiques. Com té uns ingressos mínims tampoc pot anar a Càritas o als serveis socials, que han d’atendre famílies que viuen en pitjors condicions. Com ella hi ha d’altres persones que també treballen, de dia a Andorra i de nit descansen en pis aliè.

“L’edifici està destrossat per dins”, comenta un veí de la Seu. Després del tall de llum que va fer l'hidroelèctrica Peusa per motius de seguretat, els veïns no van trigar ni dos dies en recuperar la llum amb una nova connexió il·legal.

Delinqüència

Els ciutadans de la Seu admeten que hi ha famílies que ocupen un pis per necessitat, però també que hi ha altres individus que es dediquen des de fa temps a la delinqüència, bàsicament en el contraban de tabac i a la venda de droga a Andorra. “Per la pandèmia i el confinament han acabat aquí”, és lamenta un habitant de la vila, que els descriu com a persones amb “actitud xulesca i sovint fa por caminar per segons quins indrets”.

Un urgellenc de tota la vida ha detectat un canvi en l’estructura social que no es pot ignorar. Assenyala que cognoms il·lustres, “gent adinerada”, han marxat per viure a Andorra i aprofitar els avantatges fiscals. A la Seu cada cop hi tenen més pes els immigrants -molts són d’Amèrica del Sud- i els transfronterers que no arriben per pagar un lloguer a Andorra.

Hi ha també cases antigues que han estat ocupades, però estaven abandonades des de feia temps, i no s’hi viu amb la comoditat del bloc del carrer Portal d’Andorra, que no té la cèdula d’habitabilitat i per tant hauria d’estar buit, sense persones a l’interior.

Aquesta situació ha donat ales al racisme. L’augment de la demanda i la falta de sòl urbanitzable han ajudat a engreixar el problema. També és cert que a les darreres dècades no s’han fet pisos socials. Potser no feien falta, buscant bé encara era possible trobar una bona ocasió.

RADIOGRAFIA

El vicealcalde, Francesc Viaplana, diu que els veïns no han aportat la documentació a serveis socials per avaluar el cas i creuen que hi ha 9 persones en una situació vulnerable

Entre el bloc de pisos i unes cases adossades que queden al darrere hi ha més d'una trentena d'habitatges ocupats.

UNA HERÈNCIA PER A HABITATGES SOCIALS

L'Ajuntament de la Seu d'Urgell preveu habilitar una desena de pisos socials en un edifici situat al centre de la capital alt-urgellenca que un veí ha deixat en herència al consistori. De fet, actualment s'estan fent els tràmits per acceptar-la, segons ha avançat 'Segre'. Concretament, s'ha atorgat un "usdefruit per 99 anys amb finalitats socials i/o culturals a canvi d'una petita pensió per a la vídua i una placa al carrer", segons ha indicat l'alcalde de la Seu, Jordi Fàbrega, que s'ha mostrat molt satisfet amb la cessió. L'estructura de l'immoble ja està acabada, però caldrà fer la distribució interior. La idea és que els habitatges se situïn a les plantes superiors i reservar la planta baixa per a altres usos. Fàbrega ha explicat que han traslladat el seu agraïment a la vídua del difunt.