Triibunals

Dilema: fotògraf o lletrat

El lletrat Riestra va tornar a jugar-se la innocència ahir davant del Superior a petició del fiscal general, qui va assimilar les fotografies als germans Pujol amb un cas de la princesa Carolina de Mònaco al Tribunal d’Estrasburg.

Dilema: fotògraf o lletratFernando Galindo

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Una persona va veure la princesa Carolina de Mònaco esquiant, li va fer una fotografia i la va publicar a les xarxes socials. La monegasca va denunciar l’afer al Tribunal d’Estrasburg i aquest li va donar la raó. Aquest és un dels al·legats que el fiscal general, Alfons Alberca, va utilitzar ahir per argumentar davant del Superior que s’anul·lés la sentència de Corts i es condemnés l’advocat Antoni Riestra per les imatges que va captar dels germans Pere, Oleguer i Jordi Pujol fill, a la segona planta de l’antiga Batllia. La sentència de primera instància considerava que el processat havia realitzat les fotografies, però que aquestes i el fet que l’endemà es publiquessin al mitjà espanyol El Mundo no suposaven un delicte penal.

Alberca va recórrer a la sala penal perquè considera que el lletrat és culpable d’un delicte major de vulneració de la intimitat utilitzant artificis tècnics de gravació de la imatge i revelació o cessió a tercers. De la mateixa manera opina l’advocat de l’acusació particular, Benjamí Rascagneres, qui representa els fills de l’ex-mandatari català, i que malgrat que no va presentar un recurs a la sentència absolutòria de Corts sí que es va sumar ahir a les consideracions del fiscal general, que segueix sol·licitant una pena de tres anys de presó, la inhabilitació com a advocat per un període de cinc anys i el pagament d’una indemnització de 24.000 euros.

Durant la vista del cas, Alberca va afirmar que la resolució dictada per Corts és “errònia i una interpretació contrària al bé jurídic protegit”, a la Constitució i al Tribunal Europeu dels Drets Humans. Llavors va extrapolar el cas del lletrat al de la princesa de Mònaco, tot exposant que captar imatges a la via pública també pot afectar la intimitat, i va afirmar que el delicte del lletrat compleix els tres requisits essencials: vulnerar la intimitat voluntàriament, no tenir el consentiment de les persones afectades i captar-ho a través d’un artifici electrònic.

Respecte a l’al·legat de Riestra, que va haver de defensar-se directament com a processat perquè Alberca va demanar la seva exclusió per haver presentat fora de temps l’escrit de resposta, l’acusat va reiterar la seva innocència i va asseverar que el ministeri públic està perseguint el delicte “sol”, ja que va puntualitzar que la Fiscalia va iniciar la instrucció el 2014, just en el moment dels fets, i no és fins al 2017 que els germans Pujol es querellen per la captació i publicació de les imatges. A més, va exposar que en el moment dels fets els implicats ja eren persones públiques i es trobaven investigats per casos de corrupció política.

Riestra va destacar que en l’administració de justícia “existeix la pena de la banqueta, una condemna que imposa el ministeri públic”, i va expressar que fa sis anys que el lletrat es troba processat i va demanar la ratificació de la sentència en primera instància.

tracking