Òbit
Mor l'exveguer Francesc Badia
El difunt tenia 97 anys i va ser l'últim a ocupar el càrrec de veguer episcopal
L'exveguer Francesc Badia i Batalla ha mort aquest matí als 97 anys. Badia va ser l'últim veguer episcopal, càrrec que va ocupar des del 1972 fins al 1993 quan va desaparéixer la institució amb l'aprovació de la Constitució. El funeral es celebrarà diumenge a les deu del matí a l'església parroquial de Sant Julià i Sant Germà i la família rebrà el dol al tanatori de Sant Julià demà dissabte entre les 10 hores i les 13 hores i a la tarda de 16 a 19 hores.
Francesc Badia va néixer el 1923 a Montblanc i el març del 2008 va publicar un llibre biogràfic sobre el copríncep episcopal Justí Guitart on revelava aspectes inèdits de la història d'Andorra descobert arran de la investigació en documents dels arxius episcopals.
L'exveguer episcopal va rebre l'octubre del 2009 la creu de cavaller comanador de l'ordre de Sant Gregori que li va concedir el papa Benet XVI i que li va lliurar el copríncep Joan-Enric Vives en un acte al Palau Episcopal on es va condecorar també a l'excap de Govern, Albert Pintat. Francesc Badia va manifestar aquell dia que li provocava "perplexitat i confusió" haver estat distingit amb la condecoració perquè no entenia els motius pels quals se li havia atorgat i es va mostrar "profundament agraït".
Reconeixements
L'excap de Govern, Jaume Bartumeu, ha lamentat la defunció de Francesc Badia a les xarxes socials i ha destacat el paper que va tenir en la taula tripartida que va discutir i pactar la Constitució el 1992. I ha recordat que es va treballar en "reunions llargues i tenses, debats jurídics i polítics i al capdavall, l'acord".
Càritas de Sant Julià també ha fet un reconeixement públic de la figura del desaparegut veguer agraint-li la feina feta com a membre de l'ONG "i voluntari molt actiu". L'entitat remarca que era jurista de professió, impulsor de la Constitució, historiador, amant de la seva família i catequista, entre d'altres activitats, i va contribuir a posar en marxa molts dels projectes de Càritas laurediana i "estant sempre atent a les necessitats dels altres". I conclou en la publicació feta a la seva web fent un agraïment pel "vostre mestratge, per tanta bondat, tanta dedicació i sobretot tant amor sembrat".