Vives elogia la figura del copríncep perquè dona estabilitat

Joan Enric Vives, Arquebisbe d'Urgell i Copríncep d'Andorra, va explicar ahir que la figura del copríncep "no és decorativa, sinó una forma de governança que dóna estabilitat institucional al país des de fa segles". Entre les atribucions del copríncep, va detallar Vives, està que “dels quatre jutges de Tribunal Constitucional, un el nomena el Copríncep francès, un altre el Copríncep episcopal i dos entre el Govern o el Consell General”. Salvant les distàncies, Vives va afirmar que els coprínceps són com els caps d'Estat, “actuen de comú acord, però de vegades tenen visions diferents en algunes qüestions”.

Vives va parlar sense embuts en una entrevista al programa Ara Andorra de Cope Catalunya i Andorra, en què va aprofitar per respondre a les crítiques d’una part de la població a aquesta figura de poder i a la visió que ha de defensar com a membre de l’Església en determinats temes.

L'arquebisbe d'Urgell va assenyalar que la figura del copríncep també desperta interès internacional: “Alguns països caucàsics han vingut a preguntar i observen amb interès aquesta solució”, va explicar. Vives va recordar també que el papa Francesc s'ha referit a aquesta forma de governança en alguna ocasió. "Em parla del miracle d'Andorra", va relatar, "perquè entre grans imperis de nord i sud no s'hagi partit o traspassat com li ha passat a tants principats europeus".

El Copríncep Episcopal va expressar la seva “satisfacció” per la bona imatge que el país s'ha guanyat a nivell internacional amb la gestió de la crisi del coronavirus, ja que s’ha situat com un país pioner i de bones pràctiques. Vives va posar en valor “la seguretat sanitària d'Andorra” després que el 95% dels seus habitants es fessin "voluntàriament" el test anti-Covid-19 en dues ocasions, sense la necessitat de declarar "l’estat d'alarma" i sense entrar en conflicte “els drets individuals i els humans", per demostrar així que la societat andorrana és un poble madur i d'ordre.

L'arquebisbe va destacar el paper durant la pandèmia de Càritas, quede la mateixa manera que altres ONG com Creu Roja o Mans Unides, va estar a la banda de la societat en general i dels més vulnerables en particular. “Des de l'Arquebisbat d'Urgell hem cedit una sala del Seminari perquè el Sociosanitari de la Seu hagi pogut traslladar la gent gran i els malalts no afectats de Covid-19 i així deixar més llits lliures a

l'Hospital Comarcal de la Seu per poder atendre els infectats per coronavirus”, va expressar.

D'altra banda, Vives també va valorar de manera molt positiva el fet que tres universitats privades espanyoles s'hagin instal·lat a Andorra per oferir formació en línia a tothom, i convertir d’aquesta manera el Principat en un pol de formació en línia.

APOSTA PER ATREURE EL MÓN FARMACÈUTIC

En relació amb la formació dels andorrans, el copríncep va destacar el fet que "totes les famílies han procurat que els seus fills estudiïn dins o fora d'Andorra i tots tenen un esperit molt emprenedor". "Confio que amb l'ajuda de tots es puguin establir aquí i que no hagin d'anar fora amb el seu capital i les seves capacitats", va assegurar. Finalment, Vives es va referir als reptes que té per davant Andorra i que, segons ell, passen “pel medi ambient, el turisme i la cultura. El Copríncep va considerar fonamental seguir potenciant "un teixit empresarial propi que trobi uns camps adequats per a un país de muntanya". "El món farmacèutic, per què no podríem treballar-homés?", es va preguntar. "O crear unes empreses d'alta tecnologia, que avui en dia és més fàcil", va afegir. Vives va recordar que la figura del copríncep es remunta al 1278 i s'ha anat adaptant a les circumstàncies de cada moment fins a arribar al 1993, quan la institució va ser ratificada pels andorrans a la Constitució. Vives va precisar que "ser Copríncep d'Andorra recau en la persona del president de la República francesa i al Bisbe d'Urgell, no en l'Església ni en els governs d'Espanya o França".