justícia
La justícia queda inoperativa pel conflicte amb els batlles
Laura Rodríguez presenta la dimissió a causa del malestar a la judicatura per la falta de recursos i la saturació de feina
La dimissió de la presidenta dels batlles, Laura Rodríguez, deixa la justícia en una situació molt delicada, pràcticament de paràlisi, perquè la seva figura és essencial perquè tot funcioni. La presidenta dicta les guàrdies, fa les adscripcions, organitza els torns. En paraules d’un batlle, és imprescindible i sense presidenta la Batllia “no pot funcionar”.
Rodríguez va anar ahir a una reunió amb el president del Consell Superior de la Justícia (CSJ), Enric Casadevall, i es va presentar ja amb la decisió presa de deixar el càrrec. No hi havia marxa enrere tot i la insistència de Casadevall, que veu com la polèmica sobre la falta de recursos i la decisió de no renovar la batlle suplent Núria López s’embolica encara més.
Aguantar fins a l'agost
El president va pregar per la seva continuïtat almenys fins a final d’agost, amb la nova seu de la Justícia acabada d’estrenar i amb els exàmens als nous batlles fets, pensant que d’aquesta manera la dimissió de Rodríguez quedaria diluïda i s’aconseguiria menys ressò mediàtic. Però l’encara presidenta dels batlles s’hi va negar, considera que la situació és insostenible i que els membres del Consell Superior treballen d’esquena als batlles. No hi ha personal humà, els batlles no donen a l’abast pel volum de feina i la situació no pinta bé a curt termini, ja que els nous batlles que superin les proves trigaran un any a ser operatius.
Rodríguez plegarà a final d’aquest mes, no hi ha concessions en aquest aspecte. I ara Casadevall es troba amb un gran problema, com és el fet de trobar el nom que substituirà la presidenta. Segons fons de la justícia, cap batlle vol ocupar el càrrec, tot i que s’havia rumorejat la possibilitat que Nàdia Alís (familiar de Clàudia Arias, que està dins del CSJ) se’n fes càrrec, però això també està descartat.
La tensió amb els batlles no és d’ara. El col·lectiu ha fet arribar dues cartes al CSJ queixant-se de la situació, de la saturació de feina amb només dos batlles instructors, i a més hauran d’assumir les causes que portava López, una batlle suplent molt ben considerada i que no va ser renovada, sense donar una motivació.
Els batlles estan molestos. Tampoc van ser rebuts pel president del CSJ, ja que hi volien anar tots per expressar els malestar de forma conjunta.
Com a dany col·lateral la dimissió de Rodríguez perjudica el concurs per nomenar dos notaris, ja que també presidia el tribunal que s’ha d’encarregar de valorar les proves.
AZAHARA CASCALES RENOVA EL CÀRREC
El Consell Superior de la Justícia va decidir l’1 de juliol procedir a la renovació de la designació d’Azahara Cascales per a càrrec de batlle. La renovació de Cascales no serà efectiva fins al 13 de juliol, segons s’assenyala a l’edicte del publicat ahir al BOPA. Cal recordar que Cascales va assumir el gener del 2018 la presidència de la Batllia, després que el seu antecessor, Jaume Tor, passés a ser magistrat del Tribunal Superior, càrrec que va deixar uns mesos després. La motivació va ser la sobrecàrrega de feina que hauria constatat que suposa compatibilitzar les funcions de la presidència amb la tasca al capdavant de la Batllia especialitzada que ha heretat de Canòlic Mingorance i que assumeix la instrucció de vàries causes BPA.
ALÍS ES MANTÉ AL PROCÉS DE FALLIDA D'ASSEGURANCES GENERALS
Gerard del Castillo - Andorra la Vella La sala civil del Tribunal Superior de Justícia ha desestimat la demanda dels propietaris d’Assegurances Generals, empresa intervinguda per l’Autoritat Financera Andorrana, d’apartar la batlle Nàdia Alís del procés de fallida d’aquesta societat i de Carlemany, SA. Ho van demanar pel fet que Alís, abans d’esdevenir secretària judicial (més tard va ser fiscal i ara batlle), va desenvolupar una activitat professional al bufet de l’advocat dels propietaris d’Assegurances Generals i Carlemany, SA, durant dos anys, fins al mes de setembre del 1999. La representació processal dels propietaris de l’asseguradora va invocar per demanar la recusació el fet que la batlle s’hauria d’haver abstingut de conèixer la causa de la fallida. Va assenyalar que la batlle havia tingut una relació professional amb qui llavors era el seu advocat, que la llei no disposa si l’abstenció queda sanada pel transcurs del temps i que només s’ha de constatar la realitat d’aquesta relació professional. També va argumentar que la batlle no ha de tenir cap connexió amb cap de les parts en litigi que pugui arribar a comprometre la seva independència, que són habituals les abstencions dels batlles per fets idèntics, que es tracta de garantir el dret constitucional d’accés a un jutge imparcial i, finalment, que la seva abstenció no hauria “d’importar” a Alís. Segons el tribunal, cap element de l’activitat professional anterior desenvolupada per la batlle ha vulnerat la seva imparcialitat, la qual apareix intacta, i no es pot considerar que Alís no podria conèixer i resoldre el procediment de fallida de les societats en qüestió. El TS no ha admès a tràmit el recurs presentat contra l’aute de la batlle Alís, que no admetia a tràmit la petició de recusació.