reportatge
La fiscalia vol 36 mesos de presó per una foto dels Pujol a la Batllia
Corts suspèn el judici per resoldre si la fiscalia pot actuar d’ofici contra l’advocat acusat de fotografiar dins de la Batllia tres membres de la família i de cedir-ho al diari ‘El Mundo’. El ministeri fiscal demana 36 mesos de presó i cinc anys d’inhabilitació per al lletrat.
Cinc dels fills de Jordi Pujol i la seva dona, Marta Ferrusola, van declarar el 24 de setembre del 2014 a la Batllia per un presumpte delicte de revelació del secret bancari respecte als comptes corrents que tenien dipositats a BPA. Mentre els germans Jordi, Pere i Oleguer conversaven amb Albert Carrillo, un dels seus advocats a Espanya, en els passadissos de la segona planta de la seu de la justícia, una imatge de tots quatre es va publicar al diari espanyol El Mundo.
Es tractava d’una instantània presa en una àrea restringida a la qual no podien accedir periodistes, motiu pel qual la fiscalia va obrir de motu proprio una investigació per esclarir qui havia estat l’autor d’una fotografia que va causar indignació a la família Pujol. En considerar que es tractava d’un delicte que vulnerava un dret fonamental com el de la intimitat i que posava en qüestió les garanties judicials que es faciliten als processats un cop dins de l’edifici, el ministeri fiscal va ordenar revisar l’enregistrament de les càmeres a l’interior de la Batllia. Segons la versió del fiscal, Alfons Alberca, a la cinta quedava enxampat un advocat andorrà que no tenia res a veure amb la causa i que presumptament hauria tret un rèdit econòmic amb la venda de la fotografia al diari espanyol.
Les qüestions prèvies
Així doncs, sis anys després dels fets, ahir al matí a Prada Casadet va tenir lloc l’inici del judici contra el lletrat, Toni Riestra, per al qual la fiscalia demana 36 mesos de presó –una part ferma– i cinc anys d’inhabilitació professional. No obstant això, la vista no va durar més de 45 minuts després que el tribunal suspengués la sessió per resoldre sobre les qüestions prèvies que ahir va exposar l’acusat, que es defensa a si mateix. Un fet que l’acusació particular, representada per Benjamí Rascagneres, va retreure tenint en compte “són qüestions processals que són conegudes des de fa anys”.
En aquest sentit, Riestra va demanar la nul·litat del judici en argumentar que la fiscalia “no pot actuar d’ofici en la salvaguarda dels interessos d’un particular quan no existeix cap denúncia ni cap querella”. D’aquesta manera, el debat de fons va quedar aparcat i bona part dels al·legats de l’acusació i la defensa es van centrar si els fets podien ser perseguibles per part del ministeri fiscal. Al seu torn, Alberca va afirmar que “ja hi ha resolucions del Tribunal Constitucional que vulneren un dret que en no ser genèric, sinó de tractar-se de fonamental com el dret a la intimitat, s’han hagut d’impugnar en el precís moment en què es té coneixement”. Així mateix, Rascagneres va esgrimir l’excepció per la qual “si existeix una pluralitat de parts no cal l’existència d’una denúncia prèvia”. És a dir, en haver-hi quatre individus afectats, la fiscalia sí que tindria potestat per actuar.
La truita, però, va fer una volta més. Riestra va demanar la nul·litat dels enregistraments que figuren com a prova de càrrec contra la seva persona en sostenir que vulneren el seu dret a la intimitat. “Jo soc una persona igual que els germans Ferrusola. Si estar assegut a la segona planta de la Batllia és un acte íntim en el qual només es pot enregistrar amb consentiment, a mi m’estaven gravant sense que cap autoritat judicial ho demanés de forma motivada. Per tant, la meva captació és il·lícita”, va exclamar l’acusat. Per la seva banda, l’acusació particular va apel·lar al coneixement de Riestra del funcionament de la Batllia i va assegurar que “hi ha un consentiment tàcit perquè les càmeres són visibles”. I més enllà la captació de la imatge, Alberca també va posar el focus en la cessió “a tercers” de la instantània. “La persona jurídica que publica la fotografia no és la persona física que publica la fotografia”, va subratllar.
Amb l’ajornament del judici, no van arribar a prestar declaració Pere Pujol ni Albert Carillo, que van romandre a l’exterior de l’edifici, ni tampoc Jordi Pujol ni Oleguer Pujol, que tenien previst fer-ho per videoconferència, en tenir la prohibició de sortir del territori espanyol. Qui sí que van ser a l’interior de sala per donar suport a l’acusat van ser un grapat de companys de professió.