Els documents d'Estañol passaran per llei a la Cambra de Notaris

El Govern no vol seguir arrossegant el problema dels documents que pertanyen a la notaria de Josep Estañol, que va ser cessat en un primer moment i després se li va reconèixer la renúncia per incapacitat, i que ara estan custodiats per la notaria Rosa Maria Ferràndiz, però sense que es pugui fer ús de tots aquests protocols, que a la pràctica estan bloquejats.

Fonts dels Govern consideren que no es por perdre més temps perquè aquests 70.000 documents que provenen de la notaria Estañol impedeixen moltes operacions i s’està perjudicant molta gent que necessita accedir a escriptures o testaments i que ara no poden fer-ho. L’executiu celebrarà dilluns un consell de ministres extraordinari per modificar 10 articles de l’actual llei i el text serà entregat a Sindicatura pel procediment de màxima urgència i necessitat, i s’espera que en la sessió del Consell General de dimecres pugui ser aprovada.

La llei actual no preveu els motius pels quals se suprimeix una notària, i aquesta és una de les principals modificacions que podran permetre deixar la notaria Estañol sense activitat. L’altre punt important és que els documents que estan en custòdia passaran a la Cambra de Notaris i a l’Arxiu perquè la resta de notaris hi puguin accedir.

El ministre Josep Maria Rossell va lliurar la modificació de la llei al cap de Govern, a la síndica i als presidents de tots els grup parlamentaris. Precisament fonts parlamentàries van precisar ahir que Estañol va enviar una carta a la síndica, Roser Suñé, i als consellers –com a ciutadà– en la qual expressava el seu malestar, diu que se sent molt dolgut i que el Govern ha actuat en contra dels seus interessos per beneficiar els altres tres notaris.

SUBSTITUT

Fonts de la majoria ho neguen. En realitat expliquen que el ministre no podia accedir a la petició d’Estañol de tenir un notari substitut per mantenir obert el negoci, bàsicament perquè la llei no ho permet, i que amb la carta intentava crear “una falsa alarma”.

Quan s’aprovi dimecres la modificació els documents passaran a la Cambra de Notaris. Els que són a partir del 2018, en format digital, però els anteriors en paper, tal com estableix la llei. Estañol ho té tot digitalitzat i si el Govern els vol haurà de negociar un preu per comprar-los, tot i que el format en paper haurà de ser cedit gratuïtament. La llei fixa que a partir del 2018 tots els notaris han de tenir digitalitzats els seus protocols.

Estañol va ser cessat en un primer moment perquè no va acreditar amb un document oficial que patia una malaltia progressiva, i posteriorment a través d’un recurs va exposar que la CASS li havia concedit la incapacitat permanent i el Govern va admetre la renúncia com a notari. Amb la modificació l’executiu vol que les transaccions no estiguin bloquejades, mentre està en marxa el procés per nomenar dos fedataris públics, que pot trigar un termini d’un any.

UNS DECRETS DAVANT UNA SITUACIÓ SIMILAR AMB EL FEDATARI MATIES ALEIX

Quan Maties Aleix va renunciar com a notari, l’any 1999, va demanar una compensació econòmica de 99 milions de pessetes per la cessió oficial dels índexs. El Govern s’hi va oposar. Va acceptar la renúncia d’Aleix com a notari, després de la demanda que va fer l’interessat. L’executiu va prendre aquesta decisió de manera paral·lela a l’aprovació del decret que obligava que “els protocols notarials anteriors de titularitat pública passen a formar part d’immediat de l’Arxiu general de protocols”, que està a càrrec de la Cambra de Notaris, mentre que “en el cas que tinguin més de cent anys” passen a l’Arxiu històric nacional. Els dos decrets van ser publicats al Butlletí Oficial. Segons es va establir a la Llei del notariat, l’Arxiu general de protocols es constituïa, entre d’altres, amb els protocols provinents de notaries suprimides. EI primer decret del Govern determinava la supressió de la de Maties Aleix. D’aquesta manera, l’executiu obligava els notaris que deixessin el càrrec a lliurar els índexs dels protocols, juntament amb aquests documents, a la Cambra notarial, que encara no s’havia posat en funcionament. Amb l’aprovació d’una llei de rang superior els dos decrets van quedar sense efecte i d’aquí el problema actual.