Allau d'ERTO al sector del comerç i als hotels

El comerç i l’hoteleria són possiblement els dos sectors més afectats en l’àmbit econòmic per la crisi del coronavirus. Des de mitjan març han de romandre tancats i malgrat que alguns comerços van poder tornar a obrir dilluns, la majoria segueixen amb la persiana abaixada. Vista la situació i la perspectiva turística de cara a l’estiu, els dos sectors van ser dels més insistents a demanar que els ERTO es poguessin fer ja aquest mes d’abril. Finalment la llei, però, no preveu aquesta possibilitat abans del maig. En aquest sentit, la presidenta de l’associació de l’eix comercial central, Sònia Yebra, va afirmar ahir que “un 95% del personal del nostre sector es veurà afectat per un ERTO”, ja que “la majoria seguim tancats”.

Segons Yebra, més enllà d’aquells negocis que requereixin feina d’oficina o que tinguin venda en línia, la resta es veuran abocats a prescindir temporalment dels treballadors. A més, i fent referència a la “tardança” dels ERTO, Yebra va recordar que “encara no s’han pagat les nòmines de l’abril”, un fet que pot comportar “algun acomiadament i alguns tancaments de negoci”.

Retornar les hores

Els comerciants també tenen la vista posada en la reactivació econòmica un cop la situació sanitària estigui més controlada. En aquest sentit, Yebra va indicar que la primera reacció del sector serà acollir-se a la suspensió temporal de contractes “perquè ara mateix no tenim cap ingrés”, però que “a mesura que l’activitat es reprengui s’intentarà que els treballadors tornin progressivament als llocs de treball”.

Pensant ja en aquest moment de retorn, els comerciants van plantejar al Govern que una part del 25% del salari d’una persona que ha patit un ERTO i que correspon pagar a l’empresari, l’empleat la pugui retornar amb hores treballades. Aquesta opció no s’ha previst a la llei que va ser aprovada dissabte i que entrarà en vigor al maig, però els professionals del sector insisteixen perquè la mesura es pugui aplicar més endavant.

De cara a la reobertura, també han reclamat a l’executiu flexibilitat pel que fa al període de rebaixes i poder fer les promocions que considerin necessàries. També s’ha ajornat l’aplicació de reglament de preus que el sector estava treballant amb el Govern. En tot cas, confien que l’executiu i Andorra Turisme apostaran fort per les campanyes i deixen clar que el comerç intern serà més important que mai, però que també caldrà lluitar pel client de proximitat dels països veïns sempre que la seva situació sanitària així ho permeti.

L’altre sector que està molt afectat per la situació econòmica derivada de l’emergència sanitària i que també reclama les campanyes de turisme és l’hoteler. El director de l’associació que agrupa el sector, Jordi Pujol, ja va avançar fa uns dies al Diari que prop d’un 90% dels establiments també activaran un ERTO i que el retorn dels treballadors dependrà de les reserves que finalment puguin tancar durant els propers mesos. En canvi, s’espera que en d’altres sectors com, per exemple, la construcció, l’afectació sigui nul·la sempre que a principi de maig puguin tornar als seus llocs de feina.

REPORTATGE

LA POR DE TOTES LES CRISIS La situació és d’angoixa. Tot i les mesures del Govern, part de la població i dels empresaris temen el final de mes, quan s’han de pagar les nòmines de l’abril, i es pregunten d’on traurà l’executiu els diners necessaris per pagar tanta despesa prevista. Alguns advocats que han contactat amb aquest mitjà han explicat –tot i que no poden treballar encara– que ja han parlat amb ells moltes empreses –algunes d’una mida important– per preparar acomiadaments i aprimar les plantilles amb els assalariats amb menys antiguitat i que percebran una liquidació més baixa. Les empreses no veuen clar la sortida de la crisi i el període de recuperació, i donen per perdut l’estiu, encara que l’executiu s’encomana a un turista de proximitat que vindrà amb les butxaques buides, ja que les perspectives a França i Espanya no són gens bones, com en gran part del països de la Unió Europea. Hi ha empreses que ja estan patint aquest escenari tan negatiu, ja que n’hi ha moltes que han deixat de pagar els proveïdors, factures de gènere servit o serveis d’abans del confinament, per la forma de pagament (a 30 o 60 dies des de la data de la factura). En alguns casos, expliquen, l’argument és que “quan comencem a facturar anirem pagant a poc a poc”, i en altres casos no han estat tan considerats i no donen ni tan sols una justificació. L’esperança és que aquestes despeses estiguin comptabilitzades i quan les ajudes comencin a arribar disposin de diners per liquidar els deutes amb els proveïdors. Un empresari detalla que té clients que han tornat lletres de treballs fets abans del tancament. És una manera d’“aprofitar-se de la situació” perillosa per a l’economia. Si el client no paga l’empresa pot ser que tampoc pagui fins que no cobri els ajuts. És la cadena que en altres períodes de crisi va condemnar empreses viables però que van quedar endeutades. Tampoc no s’ha digerit gaire bé que el Govern calculi que hi haurà uns 50 milions impagats als bancs, que és com admetre tancaments o persones que no assumiran els compromisos que han contret.