La resistència dels autònoms, a prova

La cursa d’obstacles a la qual estan acostumats a conviure els treballadors per compte propi presenta un dels seus dels majors desafiaments: com sobreviure en temps de coronavirus. L’aturada sine die de l’activitat econòmica deixa els autònoms –un col·lectiu que representa prop de 7.200 persones al país– en una posició de feblesa que posa a prova, un cop més, la seva resistència. En aquest sentit, sis membres d’aquest col·lectiu expressen al Diari les seves vivències en aquesta primera setmana de confinament domiciliari.

“Tot el que tenia planejat per al juny ja no ho faré. Els contractes que tenia tancats els estic ajornant per a l’octubre o el novembre”, afirma Felip Gallardo, coordinador de la CEA-Micro i representant de conferenciants internacionals. En la mesura del possible, segueix desenvolupant la seva tasca a partir del teletreball, però no amaga la “incertesa” que suposa haver d’afrontar aquesta situació. “Hi ha molta gent que ho està passant malament perquè no factura i veurà que no podrà fer front a diferents compromisos”, expressa.

La llei òmnibus

Pel que fa a la llei òmnibus, el Cristian Faubert, auditor de comptes, es mostra escèptic. “No crec que el Govern sigui capaç de compensar l’impacte econòmic d’aquesta crisi. Bàsicament perquè som en un estat liberal amb molt poques ajudes socials”, reflexiona.

A més, critica que el ministre portaveu, Eric Jover, manifestés que les empreses que acomiadessin treballadors no es podrien acollir a les ajudes. “Alguns empresaris no tenen cap altra opció i estan tenint una reacció normal dins d’un mercat de lliure comerç”, sosté. En el seu cas, compta amb vuit treballadors al seu despatx que no té intenció d’acomiadar, però adverteix que si la situació “d’anormalitat” es prolonga més d’un mes “sèra més complicat aguantar”.

Les dificultats afegides

Un autònom vinculat a les activitats lúdiques, que per privacitat no ha desvetllat el seu nom ni el seu ofici, confessa que es troba en una “situació dramàtica”. “Em veig que no tinc cap ingrés i em trobo que d’aquí a uns mesos no podré pagar el lloger. El que no faré és viure en un pis que no estic pagant”, assegura.

De moment, es troba en recerca de feina “del que sigui” i es dedica a tapar forats amb els seus limitats estalvis. “Als autònoms ens paguen quan ens paguen, si és que ens paguen”, lamenta. “No sé quan tornaré a treballar perquè quan el país arrenqui la meva activitat no és prioritària i no es posarà en marxa, almenys a curt termini”, declara el treballador.

Per la seva banda, l’Eva Morales, com a dissenyadora gràfica i decoradora d’esdeveniments, exposa que el seu estudi està dins d’una botiga que ha hagut de tancar, quelcom que valora com un “handicap afegit”. “Aquells ingressos de la botiga ja els he perdut i em suposarà bastantes pèrdues”. Així doncs, calcula que aquest mes deixarà de percebre el 50% de la seva facturació habitual.

Mentre roman a l’espera d’adherir-se als ajuts econòmics per als treballadors per compte propi que proporcionarà Govern, aprofita per fer “feina endarrerida”, és a dir, tasques que no aporten directament un benefici econòmic com el redisseny de la web.

Missatges d’optimisme

Paral·lelament, també hi ha casos que malgrat considerar-se “excepcions” també serveixen per encoratjar el col·lectiu. A tall d’exemple, la Diana Pérez, community manager, assegura que “tots els clients que tenia han mantingut el compromís de continuar amb mi”. “Realment em considero afortunada”, opina. Amb el seu portàtil, desenvolupa tasques administratives per als clients.

Per la seva banda, la Lídia Rodrigo, fisioterapeuta vocacional, ha hagut d’aturar la seva consulta presencial però això no ha impedit que doni suport als pacients telemàticament. “La fisioteràpia no només es fonamenta sobre allò estrictament tècnic, sinó sobre la relació interpersonal. Hem de reinventar-nos per poder proporcionar el mateix nivell d’excel·lència des d’unes eines completament diferents”, conclou.