L'Andorra es queda a un pas d'eliminar un equip de primera 1 (5) - 1 (6)

Punt final al somni de la Copa del Rei. L’FC Andorra va lluitar i ho va tenir a les seves mans, però els penals van dictar sentència i serà el Leganés qui passi de ronda i estigui present al sorteig d’aquest divendres. Els tricolors es van avançar gràcies a Keita, però Car­rillo va empatar al 62. Els tricolors van tenir opcions de passar a la pròrroga, però l’eliminatòria va ser del Leganés. L’FC Andorra va ser fidel als seus principis, tal com va explicar Gabri García a la prèvia, i va sortir com si fos un partit de lliga més. La primera aproximació va ser dels tricolors, amb una jugada de Musa JR per la banda dreta que va fer una centrada a la qual no va arribar per poc Víctor Casadesús. A poc a poc el Leganés va fer-se amb el domini del partit i va gaudir de diverses ocasions com, per exemple, una gardela d’Arnaiz que es va estavellar a la creueta de la porteria que defensava Miguel Bañuz. Els madrilenys dominaven el pes del partit, i eren els que més s’acostaven i buscaven el gol, mentre que els tricolors s’apropaven de manera més tímida i gairebé sense ocasions, fins que Moha Keita va fer embogir Prada de Moles. El senegalès va fer una jugada individual a la zona central que va culminar amb un xut espectacular que es va colar per l’escaire de Juan Soriano. El Leganés va reaccionar i va fer-se amb el clar control del partit fins al descans, amb arribades clares, generades sobretot per Arnáiz, però Miguel Bañuz, que va quallar una gran actuació, va treure una gran mà a un tir d’Arnáiz per arribar al descans amb el marcador d’1 a 0. Els visitants havien d’anar pel gol a la represa, però no van mostrar excessiva determinació i pràcticament no van mostrar perill fins al minut 62, quan en una internada per la banda dreta de l’atac del Leganés Guido Carrillo va entrar sol al segon pal per empatar el partit. I, com diuen que les desgràcies mai venen soles, gairebé va estar a punt d’arribar el segon amb un ensurt de Bañuz que va poder corregir sense problemes. Amb l’empat, el Leganés va tornar a creure-s’ho i va fer que l’FC Andorra no pogués fer el seu joc habitual. De fet, a l’equip li costava molt arribar a la porteria que defensava Juan Soriano, i pràcticament només ho feia intentant algun contraatac, o amb pilotades llargues, excepte una jugada per l’esquerra de Musa, a la qual no va arribar Iker per molt poc. El partit anava encaminat a la pròrroga, com finalment va passar, però gairebé de miracle, perquè Guido Carrillo, al minut 92, va estar a punt de malbaratar la feina dels tricolors, però la seva rematada va sortint fregant el pal i el partit va anar al temps extra. La pròrroga va començar amb un xut d’Iker que va evitar Juan Soriano, però el Leganés va agafar el control del temps extra amb tres córners consecutius. Qui portava el perill era Iker, que també va tenir-ne una altra de clara que va sortir molt desviada per sobre del travesser de la porteria dels madrilenys en un duel que va arribar encara amb empat a un al descans de la pròrroga. Després de 105 minuts d’esforç, cap dels dos volia perdre en 15 minuts el que havia aconseguit i tots dos equips van mostrar-se contemplatius esperant els llançaments de penal, però Casadesús va estar a punt de fer esclatar la bogeria al minut 112 amb una rematada de cap, igual que Moha amb un xut llunyà al minut 115. Musa va tenir el penal de la glòria, però el va tirar a l’estil Panenka i va fallar, i després Dot no va encertar amb el tir decisiu i el Leganés es va endur la tanda per 5 a 6 i va acabar amb el somni.