“Hem de fer que la feina no sigui tan dura com era abans”

Ja han passat vint anys des de la creació de la societat Ramaders d’Andorra. En quina situació es troba la professió?

Estable. Actualment tenim unes 1.500 mares, i ja fa bastant temps que estem en aquesta línia i considerem que no creixerà gaire més. I també hem de contemplar que la Llei d’agricultura premia molt la ramaderia extensiva, fet que ens dona suport.

Quines característiques té la ramaderia extensiva?

Bé, les vaques segueixen el cicle natural de les muntnayes, a l’hivern a casa i a l’estiu al prat. Una altra característica és que s’alimenten dels fons de les valls i es crien de manera molt natural.

El relleu generacional ha estat un dels punts febles durant molt de temps. Com valora aquest fet, hi ha jovent interessat?

La veritat és que en el cas de Ramaders d’Andorra considero que si el producte fos més rendible seria millor per promocionar el relleu generacional de l’explotació. Però també es cert que les coses canvien i ja no es pot demanar al jovent que es sacrifiqui per l’explotació, és a dir, han de tenir més facilitats, més vida lliure, per aquest motiu hem de fer que la feina no sigui tan dura com ho era abans.

Quina tipologia d’ajudes s’ofereixen als ramaders?

Són molt específiques i complexes. Per una banda, hi ha ajudes que premien el temps en què l’animal és a Andorra, l’animal cobra per cada dia que passa al país i funciona amb diferents coeficients. De l’altra, hi ha un petit ajut al prat de dall vinculat a la ramaderia que només el pot cobrar la gent que té vaques, depenent de la dificultat i l’alçada en què es troba el ramat.

A banda de la comercialització de les safates de producte càrnic també tenen la intenció d’integrar-se més en el sector de la restauració.

La nostra intenció és posar en valor aquell producte que no s’acostuma a consumir tant, sobretot tot allò que són menuts. El que farem amb la restauració és agafar aquelles peces que ens convé valorar i les presentarem donant diferents coccions, receptes, per donar-li sortida a aquesta mena de productes.

La societat no exporta producte carni fora del país. Com s’ho planteja el sector?

Nosaltres no exportem perquè no és viable, tenim tan poca producció que no ens surt a compte. Carn d’Andorra representa entre un 10% i un 15% de tota la carn que s’importa al país, i si en algun moment tenim un excedent nosaltres intentem gestionar-ho per treure’l en el moment en què tinguem poca o zero producció, i per tant no tenim capacitat per exportar.

Quina influència té la ramaderia en el canvi climàtic? Es diu que el pet de vaca és el que més contamina.

No és ben bé així, tot i que es cregui que és així [riu]. Bé, nosaltres no ens podem comparar amb les agricultures intensives on el bestiar no es mou mai de l’explotació. La ramaderia d’Andorra ajuda a cuidar les muntanyes, minimitza els riscos a la muntaya, com per exemple els incendis i les allaus. Per tant, des de Ramaders d’Andorra creiem que encara que no mengis carn, la nostra comporta beneficis per a tots com a país, i la resta ja és un tema cultural, mantenir les tradicions, la nostra identitat com a territori i com a productors de carn de qualitat a través d’una agricultura sostenible.