POLíTICA
El salari mínim s'incrementarà un 3,2%, fins als 1.083 euros
El decret, amb efectes a 1 de gener, fixa el sou mínim en 1.083 euros al mesSL’executiu preveu que el cost de la vida augmenti el 0,8%
El salari mínim s'incrementarà un 3,2%, fins als 1.083 euros
El Govern apujarà el salari mínim interprofessional tres vegades l’índex de preus al consum (IPC) previst, una mesura aprovada via decret que entrarà en vigor l’1 de gener del 2020 i que s’inclou dins del paquet de mesures que l’executiu va aprovar ahir per incentivar el poder adquisitiu. Així, s’incrementarà el salari mínim un 3,2%, un augment molt per sobre de l’IPC previst per al 2019, que se situarà en el 0,8%, i que fixarà el salari mensual en 1.083,33 euros. Tal com va assenyalar ahir el ministre Portaveu, Eric Jover, amb aquest augment la intenció del Govern és anar equiparant progressivament el salari mínim al cost real de la vida. “També va en la línia de complir un dels compromisos electorals dels partits que formen la majoria del Govern, que és acostar el salari mínim al 50% del salari mitjà”, va explicar el ministre Portaveu, tot especificant que es tracta d’una recomanació del Consell d’Europa. El salari mitjà a Andorra se situa prop dels 2.100 euros mensuals.
El consell de ministres també va aprovar un projecte de llei de mesures urgents impulsant accions en diferents àmbits, com ara fixar l’obligatorietat al sector privat d’incrementar els salaris anuals que es trobin per sota del llindar dels 24.000 euros bruts d’acord amb l’IPC previst del 0,8%, una mesura també alineada a millorar el poder adquisitiu dels ciutadans.
Augment de les pensions
El projecte de llei, que segons Jover s’entrarà a Sindicatura durant les properes hores, també inclou altres mesures, com ara l’increment del 3,2% de les pensions més baixes, seguint la línia de l’augment del salari mínim interprofessional. Segons el ministre Portaveu, aquest increment és de caràcter no contributiu, “no és a càrrec de les cotitzacions que tots els ciutadans aportem a la CASS, sinó que és un increment que vindrà suportat pels pressupostos de l’Estat pel propi Govern”. No posem en perill la sostenibilitat de les pensions de jubilació a través d’aquest increment”, va assegurar Jover. Aquest augment s’aplica sobre les jubilacions, i les pensions de viduïtat i d’invalidesa, sempre que compleixin els requisits establerts, és a dir, acreditar un període mínim de cotització de 25 anys a la branca de jubilació per a les pensions de viduïtat i de jubilació o a la branca general per a les pensions d’invalidesa.
El projecte de llei també inclou les mesures referents a l’arrendament de l’habitatge que el ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, va anunciar la setmana passada. En aquest sentit, sobre la mesura de congelació del contracte de lloguer prorrogada un any més, Jover va assegurar que “la voluntat és que sigui temporal perquè és una mesura intervencionista”.
L'USdA RECLAMA L'INCREMENT GENERALITZAT DE SALARIS I PENSIONS
Anna RodrÍguez - Andorra la Vella La Unió Sindical d’Andorra (USdA) considera insuficient l’augment de les pensions comunicada pel Govern dimarts durant la festa magna. El secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach,assenyala que l’anunci del cap de Govern s’emmarca dins l’electoralisme i denuncia que es facin aquest tipus de promeses just abans de les eleccions. “Fa quatre anys que demanem un augment de les pensions en general i el salari mínim. Recordem que vam entrar una demanda a l’executiu de Martí perquè s’aprovés un increment continuat del 2,5% d’ambdós, de manera que en una legislatura creixessin un 10%”, va explicar el sindicalista al Diari. En aquest sentit, va assenyalar que Andorra s’està quedant enrere pel que fa als salaris i a les pensions respecte a la resta dels països europeus, malgrat que el cost de la vida és molt alt. Per la seva banda, Fèlix Zapatero, de la Federació de la Gent Gran, va lamentar la manca de precisió del cap de Govern i va assegurar que consideren que la pensió de tothom hauria d’igualar, com a mínim, l’IPC. Ubach també va subscriure la resta de reivindicacions de la federació, incloent la participació d’aquest col·lectiu en la redacció de la nova llei de la CASS. “Hi hauríem de ser tots els col·lectius socials per garantir que no es perdin prestacions. Amb la qüestió del metge referent hem perdut accés als especialistes i s’han encarit els costos”, va puntualitzar.